La moto elèctrica

Aparcaments de motos suprimits al carrer Jaén
Aparcaments de motos suprimits al carrer Jaén | À.G.P.

Periodista i Guionista

@ernestcauhe

Aquesta és una trista història d’una moto elèctrica. Una moto elèctrica de Barcelona. Una moto elèctrica gracienca, perquè al barri ha fet els seus primers i últims quilòmetres. Aquesta dissortada moto elèctrica va ser comprada fa gairebé un any. Amb força dubtes per part del propietari, que volia fer un pas cap a una mobilitat més sostenible. Malgrat el preu, notablement superior a les seves competidores de benzina. Malgrat la tecnologia encara a mig camí, que obliga, com en totes les de la seva espècie, a endollar les bateries a casa. El gest de compra tenia un preu, o més ben dit, un pes: 20 kg de bateries de liti que el propietari es va autocomprometre a carregar, físicament i després electrònicament, a un segon pis sense escala. Tot pel planeta. L’aparcament de motos de davant de casa hi ajudaria. O el del costat. O el d’una mica més enllà. Dit i fet, la moto elèctrica va emprendre el camí cap al barri de bracet del seu motivat propietari.

Dins dels paràmetres d’una mobilitat una mica més sostenible ja hi ha qui ha de carregar a pes 20 quilograms de bateries

Però aquesta dissortada moto elèctrica va començar les seves trifulques amb mal peu. Li va caure una pandèmia mundial, un confinament de mesos i una assignació de teletreball al propietari. Tota una lliçó de sostenibilitat per a tota una senyora moto elèctrica, capficada en contaminar menys però compromesa a mantenir el model i ritme de vida del seu sofert propietari. Però l’estocada estava per arribar. Des d’un despatx de l’Ajuntament, algú va decidir eliminar els aparcaments de motos al carrer. Els de davant de casa, despintats. Els del costat, despintats. Els d’una mica més enllà, també. Sense cap motiu aparent. Ningú va tenir en compte que dins dels paràmetres d’una mobilitat una mica més sostenible ja hi ha qui ha de carregar a pes 20 quilograms de bateries. Un nou hàbit que alimenta i dona vida a un eixam de motos elèctriques, que sense fer soroll (i és literal) s’escampen per la ciutat. Us agradarà saber que la nostra protagonista ja és en un portal de venda de segona mà. El propietari la substituirà per una de combustió, que no necessita tants bons aliments i cures.