Dignitat

Imatge de perfil a les xarxes de l'associació Dret a Morir Dignament - Catalunya
Imatge de perfil a les xarxes de l'associació Dret a Morir Dignament - Catalunya | @Dmdcatalunya

Quan has perdut la casa, els diners, la família, la feina, els amics o la parella. O ets víctima d’un atemptat terrorista i ets invisible per a l’administració. O víctima de maltractament i t’han robat l’ànima. I al final, et queda només la salut. Però la salut falla i tampoc hi ha solució possible. Tens una malaltia que és irreversible. És quan ja has perdut tot que només et queda una única cosa: la dignitat.

És quan ja has perdut tot que només et queda una única cosa: la dignitat

El passat dijous 18 de març es va aprovar la Llei de regulació de l’eutanàsia. Un pas endavant que permetrà la despenalització d’actuacions que fins ara eren il·legals. Permetrà que d’una vegada per totes les raons de caire ètic i humanitari tinguin tot el pes legítim que per sentit comú ha de permetre que una persona pugui tenir dret a una mort digna. Els efectes que està tenint la pandèmia ha posat de relleu el problema cada cop més present de persones grans en residències mal ateses, de pacients de cures pal·liatives que no son objecte de la millor atenció del sistema sanitari (que no és més dramàtic gràcies a l’altíssima professionalitat i humanitat dels professionals sanitaris) o els criteris mercantils que en alguns casos regeixen la mort com un negoci tributari (impost de successions).

Només faltava en aquest circ de la indignitat que determinats nuclis de ciutadans poc amistosos amb els processos democràtics i molt amics dels negacionismes vírics, les conspiracions judeomasòniques i fabulacions religioses vinguin a donar lliçons del que és ètic i humà i vulguin imposar les seves ideologies pel damunt de la dignitat de les persones. També és ètic i humà robar-li a una persona l'única cosa que li queda en vida?

L’augment exponencial de sensellar, sensesostre, sensefeina, sensepapers és ja indigne de per se. No entendria que davant de tant patiment haguéssim d’afegir un neologisme més al diccionari: els sensedignitat.