Un personatge del barri (i 2)

El carrer l'Aldea, una via emblemàtica del barri del Coll
El carrer l'Aldea, una via emblemàtica del barri del Coll | À.G.P.

Seguim parlant d'aquest personatge del barri del Coll que es deia (o es diu) Lluís Pérez Casal, més conegut com 'El Perrilla'. Ens vam quedar en l'etapa on, quan cap cotxe del barri havia estat obert i sacsejat, encara que no hagués estat ell, l'anaven a cercar. (S’ha de dir que els cotxes els obria amb un tallaungles, es posava d’esquena a la porta i en menys de 20 segons ja estava el cotxe obert, sense cap senyal d’haver estat forçat, ni cap trencadissa. Va fer-me una demostració de la seva habilitat obrint-me el meu propi vehicle, un Morris 1100 anglès, que fins i tot a mi em costava obrir amb les claus). 

És una de les moltes víctimes de la crueltat i la ignorància d'una societat uniformitzada incapaç de valorar qualsevol esquema diferent

Va haver de canviar d’escenari de treball i pel barri apareixia poc sovint, anant directament a la timba, on el seguien desplomant, fins que una nit, jugant a un joc que li deien “fill de p....”, en el plat hi havia unes 5.000 pessetes. Després d’estar una bona estona rumiant la jugada, va agafar els diners i el plat i va sortir corrent deixant als altres jugadors amb la boca oberta i un pam de nassos. 

Des de llavors les visites al barri sí que eren clandestines: disfressat, amb una gorra, ulleres de sol i només s'apropava als que ell ens considerava els seus amics. En una de les trobades que vam tenir, a banda d'un dia que el vaig convidar a berenar i li vaig donar 500 pessetes encara que no me les va demanar, va preguntar-me com podia fer-ho per denunciar i demanar-li danys i perjudicis al jutge que havia de signar la seva sortida de la Model el mes de maig, però no va fer-ho fins el mes de novembre, i li havia fotut en l’aire la campanya d’estiu als aparcaments a l’aire lliure en un grapat de platges de tota la costa. 

Vaig trobar-lo moltes vegades pels voltants de la Catedral, a Santa Maria del Mar, a Sant Pere Apòstol, al mercat de Santa Caterina... Anava repartint estampetes de sants i verges, demanant una voluntat. En cap moment va demanar-me mai res, encara que jo el convidava a berenar i sempre li donava 500 pessetes. Sempre anava amb una gorra de plat i amb una bata de ratlles de col·legial; deia que era la roba de feina. 

La darrera referència que tinc és de fa un sis o set anys, una vegada que l’havien vist a la plaça de Sant Jaume fent de controlador de la gent que entrava i sortia del pessebre de l’Ajuntament. No sé si l’Ajuntament el va contractar per fer aquesta tasca o la feia pel seu compte amb la intenció de repartir les seves estampetes a canvi d’una voluntat, el cas és que com feia les explicacions del pessebre, va passar tota la campanya nadalenca com si fos el guia.  

He fet aquest escrit en un to anecdòtic, encara que la vida del Lluís no hagi estat anecdòtica, tot al contrari, crec que ha estat una de les moltes víctimes de la crueltat i la ignorància d’una societat uniformitzada incapaç de valorar qualsevol esquema diferent dels cànons considerats i qualificats com a "normals o habituals" en una societat ben estant, ben pensant...
No soc capaç de jutjar socialment ni classificar psicològicament el Lluís, l’únic que puc dir és que és o era diferent.

Josep Callejón Giménez, Grup d’Estudis Coll - Vallcarca