Genolls pelats

Joan Laporta torna a presidir el club del Camp Nou
Joan Laporta torna a presidir el club del Camp Nou | Mario Cuadros/Pexels

Aquesta modesta columna, encara que no ho sembli, és mirada en lupa per vigilants del pensament políticament correcte, per veure si se surt de l’ortodòxia obligada. Qui la firma pensa seguir escrivint el que li plagui, amb l’únic límit que estableixi el seu director, Albert Balanzà, amic i periodista, dues espècies en extinció. Per tant, petits aprenents de la mediocritat, esteu avisats. Viureu sepultats per la caspa que porteu a les espatlles. 

Afortunadament, els genis de tant en tant se'n surten, com el Jan, però pagant un preu molt alt

No em traureu la il·lusió de veure com Joan Laporta ha tornat a guanyar les eleccions al FC Barcelona, com ha tornat la dignitat al club, l’orgull d’uns colors que havíem perdut, descolorits per la mediocritat i també, cal dir-ho, del pillatge i espoli a què s’havien dedicat anteriors responsables. Catalunya és un país que expulsa la brillantor i aplaudeix la mediocritat, però només uns quants aconsegueixen trencar aquest malefici. 

Els mediocres sobreviuen a base de felar els poderosos, van per la vida amb genolleres per poder fer el servei en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Tenen els genolls pelats. Aquesta metàfora no té gènere. Disculpeu la incorrecció política. Es tracta que a Catalunya ningú destaqui, que tothom sigui gris. Si surt l’Oriol Mitjà, el lapidem, si el president Carles Puigdemont resisteix, fem qualsevol cosa per abatre’l, si el Pau Riba ens assenyala totes les nostres contradiccions, el donem per boig. Afortunadament, els genis de tant en tant se’n surten, com el Jan, però pagant un preu molt alt. Arribarà un dia que la gent dirà prou, que es posa dempeus i no es deixa dominar. No ho podrem tot, però quedareu sorpresos.