Quan Aute retroba el lloc d'on és

D'esquerra a dreta, Jordi Martín, Juan Marsé i Luis Eduardo Aute
D'esquerra a dreta, Jordi Martín, Juan Marsé i Luis Eduardo Aute | Cedida

Una gran majoria dels seguidors del cantautor Luis Eduardo Aute pensen que era madrileny. Ell desfeia l'error dient que no era madrileny sinó manileny, donat que va néixer a Manila (Illes Filipines). El seu pare, el gracienc Gumersindo Aute, era directiu d'una empresa catalana destacada en aquelles llunyanes terres quan l'Eduardo va néixer el 1943. A l'Orient va viure la seva primera infància i, a l'edat de vuit anys, tota la família retorna definitivament a Espanya per instal·lar-se primer a Barcelona i, tres anys després, a Madrid. D'aquells primers anys filipins el petit Eduardo recordava ben poca cosa. La família Aute, des del seu retorn a Espanya, passava els estius a la casa dels avis. Al carrer Massens de la Vila de Gràcia, a tocar de la plaça Rovira i Trias.

Aquells estius d'infància i adolescència a la torre de Massens són els temps en què l'Eduardo comença a pintar, a escoltar música francesa, i també a aquells primers cantautors catalans de la nova cançó. El seu talent creatiu el porta a destacar en gairebé tot el que prova: pintura, música, escultura, cinema, poesia, relats, guions cinematogràfics...  El gran artista que ha estat no cal recordar-ho en aquest escrit.

L'endemà al matí rebo la seva trucada i em diu que, després de llegir la carta, ha trucat al seu germà petit i s'han emocionat intensament recordant el pare, els avis i els seus estius a la Vila

El recuperat vincle de l'Eduardo amb la Plaça Rovira l'hem d'emmarcar en els darrers anys de la seva carrera musical. Quan l'any 2006 un grup de veïns vam tenir la idea de recuperar la Festa Major a la Plaça Rovira, absent d'activitat des de l'any 1949, el primer que vam pensar va ser en les possibles col·laboracions per fer una programació que estigués a l'alçada de l’escenari.

En aquest punt van sortir  els noms de les celebritats d'alguna manera vinculades al territori: Juan Marsé per bona part de les seves novel·les, un estiuenc i jovenet Aute quan encara no era famós, i Fernando Trueba per la seva pel·lícula El Embrujo de Shanghai. Vam contactar amb tots ells per demana'ls-hi alguna col·laboració en l'incipient projecte, i tots van respondre positivament. D’una manera o altra tots van recolzar la iniciativa.

L'Eduardo va ser el més generós. Aprofitant un concert de Barnasants al Teatre Joventut de l'Hospitalet, una delegació de la Plaça Rovira hi va anar (carta escrita en mà) a la seva trobada. Esperant-lo a la porta d'entrada del teatre, se li va lliurar la carta amb l'esperança que la llegís després del concert. Vam notar bona predisposició inicial quan vam veure que li va canviar la cara a l'escoltar el lloc d’on veníem.

L'endemà al matí rebo la seva trucada i em diu que, després de llegir-la, ha trucat al seu germà petit i s'han emocionat intensament recordant el pare, els avis i els seus estius a la Vila: "¿cómo puedo ayudar ? ¿puedo venir a cantar?" va dir.

Aquí va començar una relació intensa i continuada de l'Eduardo amb la Plaça Rovira. Dels cinc primers anys d'activitat a la plaça, l'Eduardo en va venir quatre, excusant-se un any per tenir compromís d'anar a l'Havana on se li lliurava un reconeixement a la seva obra pictòrica. El darrer any va ser el de l'estrena del seu tema Somnis de la Plaça Rovira; una cançó escrita directament en català (no traduïda del castellà), com li agradava dir.

Les seves sensacions després d'aquella primera actuació del 2006 van ser molt intenses. Em va comentar que, des de l'escenari i veient la terrassa del Bar Vall, visualitzava emocionat el seu pare petant la xerrada amb els veïns de la plaça a l'hora baixa ...  Emocionar el mestre de les emocions. ¿El año que viene vuelvo, no?

La Plaça Rovira va fer possible que Luis Eduardo Aute retrobés els seus orígens: "Pensaba que era de ningún sitio".

Jordi Martín, president AVV Plaça Rovira i Rodalies (2006-2010). Gestor de Gràcia Divina