Joves, com esteu?

Cal ajudar, guiar i abraçar amb tendresa el jovent
Cal ajudar, guiar i abraçar amb tendresa el jovent | Helena Lopes / Pexels

Terapeuta familiar Gestalt i PNL

@ClaraDarder

S'aixeca el confinament i comencen a sortir les nostres mancances. Ens hem acostumat a ser a casa. El nostre òrgan intel·lectual va ser creat per sobreviure. I si de sobte li plantes la vida entre quatre parets, s'adapta, i segueix fent les mateixes funcions que a l'exterior. Ara, però, ho farà sense arriscar-se tant i patint menys. Què ens passarà quan ja podem tornar a sortir? Pensàveu que seria bufar i fer ampolles? Doncs aquí està la dificultat. Ni molt menys serà així, no podrem sortir com si no hagués passat res. La nostra zona de confort s'ha vist reduïda, i els riscos i costums a una vida fora també s'han vist encongits. Vol dir que haurem de tornar a acostumar-nos a ser persones de trànsit com abans. Amb el fet de moure'ns, el fet de veure gent, parlar amb normalitat, perdre la por, poder jugar i gaudir del temps lliure. Els adults tot això ja ho sabíem fer i és com diríem un REacostumar-nos. Cap problema. 

Arriben a les consultes joves atemorits, aterrits de viure, espantats per totes bandes

Ara bé, heu pensat que passarà amb els joves que no tenien aquests aprenentatges? I no els varen fer quan els hi tocava? Estan arribant a les consultes i al @sokkisok, joves atemorits, aterrits de viure, espantats per totes bandes, que només saben parlar a través de les xarxes i han perdut la poca capacitat de relacions que tenien. Uns joves als quals que els hem robat la seva transició a la maduresa i que ara estan desenvolupant possibles malalties emocionals per culpa de la pandèmia. No poden realitzar cap relació social perquè els angoixa i perden el control. 

¡Adults, si us plau! Vigileu els vostres adolescents i joves. Ajudeu-los, guieu-los i abraceu-los amb tendresa, que el món que tenien per conèixer se'ls està menjant.