'Nomadland'

El cartell de la pel·li 'Nomadland'
El cartell de la pel·li 'Nomadland' | Cedida

Les pel·lícules guanyadores dels premis Oscar normalment no encaixen amb les meves expectatives. Però el cas de Nomadland ha estat diferent. Quan em decideixo per una pel·lícula en concret, intento no llegir cap crítica ni veure cap tràiler. Vull deixar-me sorprendre des del primer fotograma. I així ha estat amb la pel·lícula de la directora Chloe Zhao. Des del primer instant sabia que el que m'esperava seria una història inspiradora, que ens ajuda a enfocar des de la perspectiva d'una dona de seixanta anys, el que va significar la crisi del 2008. 

Des del primer instant sabia que el que m'esperava seria una història inspiradora

L'actriu Frances McDormand, des d'una brutal honestedat, sense ornaments, interpreta una dona que decideix deixar el poc que li queda de la seva vida passada, comprar-se una furgoneta, i recórrer de llarg a llarg els Estats Units. La música de Ludovico Einaudi acompanya la fotografia del film, que es mou pels grans paisatges desolats del país. Els silencis i les mirades dels altres personatges ens obren la porta a la intimitat dels veritables nòmades, actors no professionals, potenciant aquest sentiment de cerca que emergeix al llarg de tota la pel·lícula.

Les escenes flueixen una per una, segons una progressió lògica, amb sobrietat, sense excessos. Una mirada poètica cap a la vellesa i cap a la bellesa. Capaç de tornar dignitat a tots aquells que van decidir viure de manera diferent, allunyant-se del sistema que els va expulsar durant la crisi, treient-los les cases però no la llar.

Molt recomanable. Això sí, veieu-la en pantalla gran.