De Teixidor a Texidó (I)

Ramon Texidó Almasqué (Barcelona 1885-1959)
Ramon Texidó Almasqué (Barcelona 1885-1959) | Il·lustració d'Antoni García Bartolomé

Al llarg de la història, molts cognoms amb una denominació comú han acabat comptant amb múltiples grafies. Així, per exemple, ens podem trobar cognoms catalans vinculats a professions que finalment han estat castellanitzats. Un dels molts exemples és el cas del cognom Teixidor que, en una de les seves derivacions, ha esdevingut Texidó. Tot i que es podria pensar que aquesta és una errada de transcripció relativament recent, l’institut d’Història i Heràldica Familiar ja data en el segle XVI un veí de Vallcarca amb el nom de Rafel Texidor. Dos segles més tard, també podem trobar llibres editats en la impremta barcelonina de Joseph Texidó. 

Ramon Texidó Almasqué s’implicava sovint en l’organització d’actes festius, esportius i socials que se celebraven en el Casal Català Republicà del Coll

Durant els anys 20 i 30 del segle XX destaquen en l’apartat tècnic els germans Homer i Plató Texidó, els quals el 1923 es van encarregar del disseny i muntatge de Ràdio Barcelona, amb el suport de la BBC. Precisament, Homer Texidó va ser un dels tècnics que va participar als Estats Units en la primera emissió de TV pública mundial (1928). Posteriorment, la Generalitat els va encarregar la posada en marxa d’una emissora de televisió a Catalunya, però el projecte -molt avançat- es va veure interromput el 1936 per l’esclat de la Guerra Civil.

Avui ens centrarem, però, en dos personatges - pare i fill - amb el cognom Texidó, també emparentats amb els germans Homer i Plató, que per motius diferents han deixat petjada en la història recent de l’emblemàtic barri del Coll Vallcarca.

Ramon Texidó Almasqué (Barcelona 1885 – 1959) va néixer a Barcelona el 1885. Es va casar l’any 1908 amb Jacinta Mata Secall, amb qui va tenir sis fills. Aquell mateix any, el matrimoni va emigrar a l’Argentina on van obrir un taller d’etiquetes engomades. En aquell país sud-americà van néixer els seus tres primers fills: Emilia, Alberto i Fernando. La família va tornar a Barcelona el 1928, establint la seva residència definitiva al carrer Font del Coll, on van néixer els seus fills Anastasi, Jordi i Ramon.

Enquadernador de professió, Ramon Texidó va obrir un taller d’engomar paper i d’encunyar etiquetes, un establiment que anys més tard esdevindria una enquadernació amb una vintena de treballadors. Cal destacar que durant aquest període va reeditar el llibret humorístic ‘El català, idioma origen de totes les llengües’, popularitzant nombrosos embarbussaments catalans que imiten la sonoritat d'altres llengües. Aquest llibret ja l’havia editat durant la seva etapa sud-americana i repartit entre els membres del Casal Català a Buenos Aires. També va crear i difondre una original ‘Recepta’ per viure bé que formava part de la seva targeta de visita. El seu caràcter afable i el seu particular sentit de l’humor el van convertir en un home molt estimat al barri del Coll Vallcarca. Molt sovint, els clients i veïns l’anaven a veure al taller simplement per passar una bona estona. Tot i que no tenia el taller especialment endreçat, era un treballador infatigable i molt bon mestre artesà. A hores d’ara, encara hi ha gent que recorda que a l’entrada del seu taller hi tenia penjat un cartell que deia “Cada cosa al seu lloc, i un lloc per a cada cosa”, tot un exemple del seu simpàtic tarannà.

Texidó era també un gran afeccionat al teatre, exercint ocasionalment d’actor de memorable vis còmica que el va acompanyar tota la vida, dins i fora dels escenaris. El seu amic, el destacat actor català Enric Borràs va intentar sense èxit que s’hi dediqués professionalment. També s’implicava sovint en l’organització d’actes festius, esportius i socials que se celebraven en el Casal Català Republicà del Coll.

La seva mort, l’any 1959, va causar molta consternació al Coll Vallcarca. El seu enterrament va comptar amb l’assistència de centenars de veïns del barri que li van retre així el seu darrer homenatge.

Jordi Texidó Mata (Barcelona, 1929) va néixer l’any de l’Exposició Universal de Barcelona en l’actual barri del Coll Vallcarca. Va estudiar a l’escola Liceu Verdaguer i es va iniciar musicalment amb la professora Maria Guillén. Posteriorment, va estudiar al Liceu de Barcelona i harmonia amb el mestre Roma. Amb sis anys cantava d’escolanet a l’església de Nostra Senyora del Coll. A més, va compondre la seva primera sardana, Anhels de joventut, amb només quinze anys d’edat. Professionalment, va treballar com aprenent en una joieria de Gràcia i, poc després, es va incorporar al taller d’enquadernació familiar situat al Coll. Anys més tard, va ser contractat per l’Editorial Bruguera, on va assumir el càrrec de cap del departament d’enquadernació de tapa dura.

Josep Callejón Giménez, Grup d’Estudis Coll-Vallcarca