MPGM, oportunitat perduda
El passat 16 de febrer a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat s’aprovava inicialment la Modificació del Pla General per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia. Aquell dia Esquerra Republicana ja hi havia punts que no veiem clars, i ens vam abstenir en l’inici de la tramitació d’un text que havia de resoldre molts problemes urbanístics enquistats i històrics de bona part del districte de Gràcia i que també havia de protegir el seu patrimoni, així com incrementar els habitatges de protecció i implementar millores ambientals. Tres mesos després, un cop finalitzat el període d’al·legacions i després d’estudiar-la a fons, hem pogut constatar que ens trobem davant d’una gran mentida, que suposa una oportunitat perduda perquè exclou allò que és més difícil de resoldre. Aquest planejament es basa en unes quantes mentides, però a qui es menteix és als veïns i veïnes de Gràcia perquè les previsions que planteja aquesta modificació no es compliran mai i, a més, genera perills per al teixit comercial i no protegeix de manera efectiva el patrimoni dels nostres barris.
La manca d’ambició farà que molts veïns i veïnes segueixin sense resoldre la seva afectació urbanística, no s’ampliarà mai el parc d’habitatge protegit i seguirem perdent patrimoni
Aquesta és una oportunitat perduda perquè que no es resol un dels grans problemes dels barris de Gràcia: les afectacions urbanístiques. L’àmbit inicial de la suspensió de llicències la MPGM tenia un abast més gran que l’actual, incloent-hi les àrees dels Tres Turons i el de la Plaça de Joanic i Pi Margall. Malauradament aquestes àrees han estat excloses de la modificació de planejament. Pel que fa als Tres Turons entenem que sigui així perquè ja queden definides les actuacions en un planejament propi i específic. Però pel que fa a l’àrea de Joanic i Pi i Margall, ha quedat exclosa amb una excusa si més no surrealista, afirmant que es pretén donar una resposta coherent dins el projecte de superilla. Res més lluny de la realitat. La gran problemàtica d’aquest àmbit són les afectacions urbanístiques: 78 immobles afectats als voltants de Joanic que equivalen a 236 habitatges i 12 immobles al carrer Pau Alsina que equivalen a 73 habitatges. En resum 309 habitatges afectats, uns 700 veïns i veïnes als quals el govern municipal no dona cap resposta després de més de 40 anys d’afectació urbanística i en situació de precarietat.
A més aquesta modificació es justifica en una gran mentida perquè fa previsions irreals d’ampliació del parc d’habitatge protegit, basades en unes remuntes als edificis. La veritat però és que aquestes remuntes no es duran a terme mai. Des d’ERC compartim la necessitat de mobilitzar i crear més habitatge de protecció al districte de Gràcia, però perquè això sigui possible a partir de les remuntes cal tenir en compte l’estructura de la propietat i aquesta és, bàsicament, de petits propietaris amb poca capacitat per assumir la viabilitat econòmica d’un projecte d’aquestes característiques. A més, la Vila de Gràcia ja té actualment una densitat molt alta d’habitatges i créixer en alçada encara faria de la Vila un barri més dens. A tot això cal afegir la protecció patrimonial i la tipologia constructiva de la majoria dels edificis que, per permetre aquestes remuntes i garantir l’habitabilitat i l’accessibilitat, haurien d’assumir grans rehabilitacions.
Tampoc veiem amb bons ulls la transformació de locals comercials en habitatge. Gràcia té un teixit comercial ric gairebé en tots els seus carrers. Segons la modificació que planteja el Govern Municipal, es pretén diferenciar-los entre eixos d’activitat comercial i àmbit residencial i no té en compte que, per l’antiguitat i característiques de moltes finques, la transformació de locals donaria com a resultat habitatges foscos i amb problemes d’humitats que serien molt cars de resoldre. Per ERC els carrers han de tenir comerç i mixtura d’usos perquè això fa que siguin carrers amb més activitat, més llum i, per tant, més segurs.
I, per últim, una altra mentida pel que fa a la protecció efectiva del patrimoni perquè aquesta modificació deixa sense protegir edificis que van ser proposats pels equips que han realitzat el treball de camp del recent catàleg de patrimoni. Entre d’altres, elements d’interès patrimonial situats en façanes d’edificis afectats, com les Capelletes de Sant Roc; i sobretot no aborda ni resol el problema de les edificabilitats no esgotades en edificis patrimonials, cosa que comportarà la desaparició de verds històrics privats i la desconfiguració de molts edificis patrimonials de Gràcia, quan els propietaris vulguin exercir el seu dret a construir allò que el planejament els hi permet. Si volem evitar-ho el moment de fer-ho és ara i no a cop de talonari amb diners públics com ha passat amb les Casetes i l’Alzina del carrer d’Encarnació.
En definitiva, aquesta modificació del planejament urbanístic és una oportunitat perduda per resoldre molts problemes històrics a Gràcia. El govern municipal ha optat una vegada més pel titular fàcil enlloc de fer la feina difícil. Malauradament, aquesta manera de fer no serveix per a resoldre molts dels problemes que perduren fa massa anys. La manca d’ambició farà que molts veïns i veïnes segueixin sense resoldre la seva afectació urbanística, no s’ampliarà mai el parc d’habitatge protegit i seguirem perdent patrimoni. Això sí, el govern municipal ens dirà tot el contrari.