Amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster (Barcelona, 1921-2012) es duen a terme una sèrie d’actes culturals en diferents llocs de Catalunya, Madrid i París, entre ells, el que es celebra  a Arts Santa Mònica amb l’exposició Plurivisions, on la comissària és la crítica d’art, periodista i historiadora Pilar Parcerisas, vocal de la Fundació Felícia Fuster, juntament amb l’escriptora Lluïsa Julià, tresorera de la Fundació, que és la comissaria de la part literària.

Són obres que denoten silenci, que contrasten amb la idea musical, donant sensació de pau interior

La Fundació Felícia Fuster té el seu local a tocar de Gràcia, al carrer Camps i Fabrés, 3-11. Va ser creada per la poeta, artista i traductora Felícia Fuster, on hi col·laboren diverses personalitats artístiques i literàries catalanes. Els seus principals objectius són donar a conèixer la seva obra, divulgar la llengua catalana a l’exterior, impulsar la creació artística i facilitar la realització d’estudis superiors a la gent necessitada concedint borses d’estudis anuals. La Fundació compta amb un fons de mig miler d’obres, entre pintures, escultures, gravats, vidres, objectes, llibres d’artista, manuscrits, així com la seva obra literària.

Respecte a Plurivisions, la comissaria l’ha distribuït en tres àmbits: Abstracció lírica, Plurivisions i Haikús visuals. Però al marge d’aquestes sèries, Fuster també s’ha endinsat en altres, com per exemple l’expressionisme i el naïf. Segons Parcerisas l’abstracció lírica és “poc habitual en una dona artista en el seu temps”, ja que fa referència a un tipus d’abstracció de “registre oníric i còsmic, paisatges siderals, visionaris, musicals”. De fet, es pot relacionar amb el món musical –ella mateixa es va formar com a pianista-, ja que hi podem trobar “música d’Arnold Schöenberg o Bela Bartok”. A nivell compositiu són obres que denoten silenci, que contrasten amb la idea musical, donant sensació de pau interior.

La sèrie Plurivisions que dóna nom a l’exposició, la va realitzar a continuació de les Abstraccions líriques. Moltes d’elles són de forma circular, aproximant-se a la idea còsmica. Algunes peces tenen la singularitat que es poden moure, ja que els hi col·loca un motor al darrera que fan que girin quatre vegades en angles de 45 graus, el que permet l’existència de diversos punt de vista.

Ela collages o els haikús visuals, tal com els denomina la comissària, degut a relacionar-los amb els haikús que escrivia de marcada influència japonesa, on el “el ple i el buit, la paraula i el silenci són protagonistes”. Són collages realitzats a partir de trossos de gravats estampats en la tècnica calcogràfica  en blanc i negre. Juntament amb els collages s’exposen haikús, circumstància aquesta que origina l’existència d’una doble vessant: la visual i l’objectual. Paral·lelament s’exhibeixen diversos treballs d’artistes visuals com per exemple un vídeo-poema d’Esther Xargay titulat 'Sorra de temps absent', que fa referència al poema El verb el vent, on les paraules i les lletres s’uneixen amb les imatges que sorgeixen del vídeo. La mà grava sorra sobre el marbre, com si fos “un rellotge de temps”, diu Parcerisas.