Senglars

Dos exemplars de senglar, en zona urbana
Dos exemplars de senglar, en zona urbana

Una colla de senglars creuaven en hora punta la Diagonal a l’alçada de Balmes. Conductors estressats aturats, la guàrdia urbana demostrant les seves dots cinegètiques, i les televisions i els mòbils captant un moment únic. Els animalistes no van patir, els animalons tampoc. Un simple dard va servir per adormir la bèstia, que va anar fent tintines, com si sortís del Luz de Gas a altes hores de la matinada, fins que va caure plàcidament adormida, per sorpresa dels seus cadells. 

La pandèmia ha aconseguit el seu objectiu, que els porcs senglars puguin campar per on vulguin. El somni humit dels comuns

L’atracció de la naturalesa devorant l’asfalt, la sublimació de la victòria animal per damunt de la menyspreable condició humana. Per fi, la pandèmia ha aconseguit el seu objectiu, que és que els porcs senglars puguin campar per on vulguin. El somni humit dels comuns. Ara falta que l’urbanisme tàctic trobi una solució enginyosa perquè aquest privilegi de contemplar la naturalesa salvatge pugui arribar fins a la plaça Catalunya i així els avis o avies, amb els seus nets o netes, enlloc de donar veces als coloms, podran donar restes de menjar als simpàtics animalons.

Urgeix convertir el carrer Balmes en un corredor per a animals salvatges, amb zones ajardinades, i tanques d’aquestes grogues com les que hi ha als xamfrans tot l’Eixample. Els cotxes que es fotin i els ciclistes, patinets i altres andròmines també. La prioritat ha de ser obrir pas a la natura, que recuperi allò que era seu, fins a les muralles de l’antiga Barcelona.

Els senglars són les rates del s.XXI, mengen brossa, que els veïns hauran de tirar generosament per la finestra. Els senglars només tindran la competència dels coloms famèlics i les gavines xiscladores. Guanyarà el més fort, seguint les lleis de la naturalesa, però Barcelona postpandèmica s’haurà retrobat amb la naturalesa.