Tòpics

Grups de joves asseguts al terra de plaça Revolució
Grups de joves asseguts al terra de plaça Revolució | Cedida

Les imatges difoses en alguns mitjans de comunicació de jovent fent botellades sense respectar les mesures de distanciament social han motivat fortes crítiques d’una part considerable de l’opinió pública, tot titllant-los d’irresponsables o d’estar pensant només en la diversió o en fer-se tattoos. També han ajudat a construir un tòpic a través d’una visió reduccionista d’un sector de la població, basant-se en una informació tan capciosa com esbiaixada. Bona part d’aquesta opinió pública la trobem a les xarxes amb perfils que es venten de “jo vaig anar a EGB i viatjàvem al cotxe sense cinturó” o de certs individus d’edat avançada que, des de la seva particular saviesa basada en adoptar idees moralment superiors per la seva experiència vital, realitzen un exercici gens empàtic davant una joventut que té un futur molt complicat.

Potser els estaria bé als autors dels tòpics que es donessin un tomb per les biblioteques en època d’exàmens, per les cues de l’atur o per empreses on contracten joves per ocupar llocs de treball precaris

Potser els estaria bé als autors dels tòpics que es donessin un tomb per les biblioteques en època d’exàmens, per les cues de l’atur o per empreses on contracten joves per ocupar llocs de treball precaris. Que preguntin als pares d’en Víctor N. o d’en Xavi C., de 18 i 19 anys respectivament, si els seus fills eren mereixedors de ser qualificats de ninis. Tots dos van morir trinxats i engolits per màquines industrials mentre treballaven, un a Sabadell, l’altre a Cornellà de Llobregat, amb sis mesos de diferència. Va succeir en unes empreses on no s’aplicaven les mínimes mesures de seguretat laboral. Molts joves acaben acceptant treballs precaris perquè (i “perdoneu, però no és per la COVID!”) no hi ha un mercat laboral ni un sistema que garanteixi el futur de la seva generació. Molts no poden optar a altres tipus de feina, ni es troben cap cultura sindical perquè el consens i la concòrdia de la transacció democràtica així ho va establir. Les diferents generacions (silents, boomers o X) també hem estat objecte d’estereotips. Potser hauria de servir d’experiència per entendre que la cruïlla en què es troba la joventut actual és més complexa del que aparentment sembla com per deshumanitzar-los creant un relat únic sobre elles i ells.