El passat dimarts 1 de juny ens assabentàvem, amb gran sorpresa, que el nostre veí i company Luis abaixava la persiana del seu bar definitivament.Tot just farà 1 any i 8 mesos que en Luis es va trobar en una situació molt habitual per totes aquelles persones que viuen de lloguer: la no renovació per part de la propietat o l'apujada del preu; però en aquest cas no es tractava de la seva llar, si no del seu negoci. Actualment, la lluita per l'habitatge té molta presència i força arreu: sorgeix d'una necessitat evident davant la pujada dels lloguers, la turistificació i gentrificació dels barris i l'especulació immobiliària, que acaben per expulsar a les veïnes de tota la vida. Aquesta realitat també afecta als petits negocis, com el del Luis, que és dels pocs comerços de Vallcarca que no estava enfocat al turisme i que era freqüentat pels veïns de la zona. Animat pels veïns, va fer el pas de venir al Sindicat i exposar la seva situació. Des d'aleshores, es van iniciar un seguit d'intents de negociació amb la propietat, mentre s'obria camí a la possibilitat de lluitar per mantenir, no tan sols habitatges, si no també el petit comerç.

El seu cas ens demostra, un cop més, que és possible exigir i lluitar pels nostres drets més bàsics i obtenir resultats. El Luis i la seva lluita ens queden com a exemple per a totes aquelles persones que vivim situacions similars

Durant aquest temps en Luis ha deixat clar l'interès per quedar-se al seu bar: ha continuat pagant el lloguer, s'ha buscat el diàleg amb l'arrendador des del Sindicat, s'ha fet la campanya pública #VallcarcaLovesLuis, per visibilitzar que el barri desitjava que el Luis es quedés, que el comerç local ha de preservar-se, que les vides de les persones són importants. A la vegada, el negoci ha sobreviscut a la pandèmia, les seves famoses truites han seguit sent tot un èxit. Fins i tot, en feia de veganes (les més bones que s'han tastat mai). Ha quedat clar que, en temps complicats, segueix sent un espai necessari. La propietat, però, s'ha negat a escoltar, a comprendre que no fer un gest ben mínim per part seva, com renovar-li el contracte, genera un dany enorme. Paral·lelament, el Luis ha hagut de sobreviure a un reducte de veïns que li han fet la vida impossible, que des de feia anys li posaven denúncies i el maltractaven, tal i com explica ell, per motius homòfobs i xenòfobs. Es té constància que la principal veïna instigadora d'aquest odi, havia contactat i amenaçat a la propietat perquè no li renovés el contracte del lloguer. Fa unes setmanes, en Luis va saber que tenia data de desnonament. Des del Sindicat d'Habitatge de Vallcarca sabem que era molt possible aturar-lo i continuar la lluita amb un objectiu ben clar: que el Luis es quedés al barri. Però la decisió ja estava presa i no hi ha hagut marge de maniobra. 

Malgrat tot, sabem que gràcies a l'organització veïnal hem tingut el bar del Luis 1 any i 8 mesos resistint. El seu cas ens demostra, un cop més, que és possible exigir i lluitar pels nostres drets més bàsics i obtenir resultats. El Luis i la seva lluita ens queden com a exemple per a totes aquelles persones que vivim situacions similars: organitzar-se amb els teus veïns i veïnes és la millor garantia.

Sindicat d'Habitatge de Vallcarca