A la galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9) ara tenim l’oportunitat de contemplar el treball d’aquests darrers anys del pintor Sergi Barnils (Bata, Guinea Equatorial, 1954), entre els quals hi ha una sèrie de pintures sobre paper realitzades durant el confinament, o sigui dels anys 2020 i 2021, que en el seu conjunt es van exhibir recentment a la galeria Canals de Sant Cugat amb el títol Cambra de confinament. La resta de les peces que s’exposen corresponen al període 2007-2021.

L’obra de Barnils és molt singular, ja que totes les peces estan inspirades en la Bíblia

Es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la sala Arrels de Caldes d’Estrac, l’any 1982. Des del 1997 fins a l’actualitat sol exposar a Itàlia, país on la seva pintura té una gran acollida. Fa quatre anys la Fundació Vila Casas li va dedicar l’exposició Maran ata, que vol dir “El Senyor ve”, transcripció grega d’una expressió d’origen arameu. Des de principis dels 90 que la seva obra s’endinsa en el terreny de l’abstracció, on s’aprecia el seu interès per pintors com Paul Klee, Joan Miró, Arshile Gorky i Mark Tobey.

L’obra de Barnils és molt singular, ja que totes les peces estan inspirades en la Bíblia que, com senyala el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, es tracta d’una pintura que “sorgeix de la cerca personal d’una dimensió transcendent (...), d’una transmutació espiritual profunda i compromesa”. Per això totes les obres que s’exhibeixen tenen noms relacionats amb diferents passatges bíblics.

L’exposició Gènesi consta d’una vintena de peces, totes elles realitzades amb tècnica mixta, entre elles olis, acrílics, encàustiques, ceres d’oli i carbonets damunt tela o tauler. Es divideix en dos apartats: les pintures sobre paper creades durant el confinament: Configuracions de la Nova Jerusalem i les pintures sobre tela i tauler del període 2007-2021. Les primeres tenen un gran cromatisme, possiblement més vibrant que en etapes anteriors, en canvi en les altres observem al Sergi Barnils més autèntic, sobretot per l’austeritat i  la mesura de les seves propostes, on es percep una mena de diàleg entre allò simbòlic i la diversitat d’elements geomètrics que apareixen.

De totes maneres, la meticulositat amb la que construeix el seu discurs narratiu, la manera assossegada i lenta amb la que va superposant capes transparents i l’ús que fa del grattage, configuren una obra sòbria i a la vegada singular. Els elements que sorgeixen en les seves composicions donen sensació de moviment, on la línia corba és la gran protagonista.