Cap a on hauríem d'anar? Habitatge social (I)

El pàrquing Principal, antic Teatre Principal, serà un interior d'illa
El pàrquing Principal, antic Teatre Principal, serà un interior d'illa | À.G.P.

Ja era hora que un Ajuntament posés al dia el Pla General Metropolità als barris de Gràcia, que a la Vila coneixíem com a PERI. Primer, la reivindicació de la Violeta ens va mostrar que un equipament existent no estava qualificat com a tal i que una immobiliària hi podia construir pisos. Ens vàrem mobilitzar i ho vàrem aconseguir aturar. El mateix va passar amb el convent de monges del carrer Encarnació. Aquí l’agreujant era que si on hi havia un equipament es podien edificar cases, en canvi una casa de veïns del costat estava qualificada d’equipament existent. Ara, a l’actual proposta de MPGM l’error es rectifica i el jardí queda qualificat de verd. I finalment, la mobilització per a salvar l’alzina i les casetes d’Encarnació va fer palesa la manca de protecció del patrimoni natural i arquitectònic. També aquí el moviment veïnal va aturar una operació immobiliària que el pla existent permetia. Tal com demanàvem de feia temps, calia modificar el planejament urbanístic. Aquest escrit vol explicar l’al·legació a l’actual proposta que hem presentat Gràcia cap on Vas, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia.

La nostra crítica més gran és que l'augment del parc d'habitatge protegit es posa en mans de la iniciativa privada, i no només seria insuficient sinó de materialització improbable

Hem volgut posar èmfasi en l’habitatge protegit, pel fet que a la Vila aquest és inexistent, i perquè això, unit a la manca d’una regulació del preu del lloguer que el faci assequible, està afavorint la gentrificació, la transformació social del barri, a la qual ens oposem.

Per a “fomentar i millorar l’habitatge social” el pla proposa: Que es cedeixi el 30% per a habitatge social en operacions a partir de 400 m2 i no de 600 m2, com passa a Barcelona. I permetre l’ús com a habitatge de les plantes baixes que donin a carrers amb poca activitat comercial; les remuntes a les parcel·les on aquestes es puguin fer, i la subdivisió d’habitatges de més de 160 m2, i obligar en aquests tres casos que la nova construcció sigui d’habitatge protegit. Malgrat que estem d’acord amb la idea, el redactat de la normativa ens suscita algun dubte: si un propietari vol destinar aquestes obres per a ell mateix, ho podria fer? Però la nostra crítica més gran és que l’augment del parc d’habitatge protegit es posa en mans de la iniciativa privada, tant si es tracta de grans tenidors com de petits, i per tant, no només seria insuficient, sinó de materialització improbable.

Aquesta MPGM ha de promoure l’habitatge protegit oficial i habitatge dotacional a la Vila de Gràcia, i en aquesta via proposem que algunes de les actuacions previstes tinguin una mixtura d’activitats. Així, l’edifici industrial de la cantonada del carrer del Robí amb el Torrent d’en Vidalet, els antics Laboratoris Vinyes, i la parcel·la de l’antic Teatre Principal, actual pàrquing Principal, podrien incloure habitatge social, verd i equipament, sempre tenint en compte que la planta baixa hauria de ser porxada per tal de permetre un accés ampli a l’espai verd de l’interior de l’illa. A més, el pla hauria de considerar de construir habitatge públic en parcel·les que ja fa temps que són buides i en operacions immobiliàries en crisi, com la de l’Armadillo, la Jahnela i Ka la Trava, sempre reallotjant els actuals veïns i veïnes al barri.

*i propera setmana: verd, passatges, patrimoni i Joanic

Gràcia cap a on Vas