A la galeria Art Enllà (Sant Pere Màrtir, 15) hi ha el recent treball de Tatiana Blanqué (Sant Cugat del Vallés, 1971), amb el títol Escolta el que veus, ens acaronen, on la temàtica central és la natura, concretament la relació que existeix entre l’ésser humà i els arbres a través de les seves arrels. La mostra es divideix en dues parts: els dibuixos dels arbres i els muntatges fotogràfics de les mans que agafen unes branques. Blanqué es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, en l’especialitat de pintura, així com al Kengsinton & Chelsea College de Londres. La seva primera exposició individual va tenir lloc a Barcelona, a l’Espai Jove de la Generalitat el 2001. Sol treballar la pintura, el dibuix, la fotografia digital, la instal·lació, el muralisme i el cartellisme, així com també s’ha dedicat a la crítica d’art i al comissariat d’exposicions.

A 'Escolta el que veus, ens acaronen', el tema central és la relació entre l'ésser humà i els arbres a través de les seves arrels

Recentment vaig tenir l’ocasió de veure una obra seva a la Fundació Vila Casas amb motiu de l’exposició Càpsules en confinament, on un grup extens d’artistes van exhibir una peça cadascun realitzada durant el confinament. L’obra consistia en una mà protegida per un guant de làtex a la que li faltava un dit. Tenia dibuixat un arbre a la palma mentre unes fulles li cobrien els quatre dits. La seva obra està impregnada d’elements relacionats amb la natura. De fet, es tracta del seu entorn natural més proper, com és el de Collserola. L’observació diària del que té davant de casa seva li permet endinsar-se en un terreny del que destaca “la seva puresa, la seva autèntica nuesa, la seva capacitat de convivència, el seu ordre desordenat...”, com una mena d“escenografies”, que li serveixen per explicar millor el que pensa, mostrat de manera silenciosa i meditada, creant el seu propi imaginari.

A l’exposició hi ha aquesta posada en escena plena de bellesa natural, on els arbres semblen surar per l’espai, tal com ho feia Marc Chagall però que en lloc d’arbres el que es movia per l’espai eren homes. El fons compositiu és blanc, ja que vol donar més protagonisme als arbres, un arbres amb uns troncs i branques primes, que estan doblegats, com si estiguessin movent-se. El crític Josep Maria Cadena opina que l’artista “copsa a la perfecció l’ambient de les zones boscoses, de les que ens fa admirar el valor de la bellesa i la virtut de l’equilibri”. També la natura està present en la sèrie metamorfosi cutània, on la mà que apareix es fusiona amb la natura. La fotografia, la pintura i el dibuix s’uneixen per formar una obra sòlidament orgànica i atractiva.