Tres Lliris: quatre punts de trobada

Una simple pròrroga seria tirar la pilota cap endavant i mantenir les tensions
Una simple pròrroga seria tirar la pilota cap endavant i mantenir les tensions | Joanna Chichelnitzky

Quatre demandes de mínims. Això és l’únic que demanem al govern del canvi de l’Ajuntament. Primer, volem una renovació del contracte de cessió d’ús que tenim ara mateix. L’actitud del Districte cap a nosaltres només ens pot generar desconfiança: els fem nosa. Per això, una simple pròrroga seria tirar la pilota cap endavant i mantenir les tensions; mentre que una renovació del contracte ens assegura la continuïtat del projecte. Una renovació, atenció, que no volem a qualsevol preu. No ens valen condicions afegides, ni petites clàusules en lletra petita que després serveixen per fer aparèixer llicències d’activitats que ningú havia trobat mai a faltar. Ni marxem ni renunciem a res.

Volem un casal que segueixi sent un primer espai de contacte entre el pensament crític i les joves, un espai d’aprenentatge, coneixença, empoderament i politització

Segon, volem que s’aturi immediatament l’assetjament policial al Tres Lliris i a la resta d’espais de la Vila. Episodis com l’amenaça que la Guàrdia Urbana precintés el nostre local al novembre o l’entrada al casal de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra al gener només contribueixen a augmentar les tensions entre nosaltres i l’Ajuntament. No ens val l’excusa de les competències que tant utilitzen els Comuns. Si els Mossos ens persegueixen, la inacció de l’ajuntament és una decisió política en contra nostra. I ja ni parlem de la ingerència constant de la Urbana.

Tercer, volem que l’Ajuntament deixi de posar-nos pals a les rodes a nosaltres i al moviment popular de la Vila i de la resta de barris de la ciutat. No pot ser que les multes -com les de la setmana passada a la Barraqueta-, les dificultats en l’obtenció de permisos i altres traves en l’ús de l’espai públic siguin una constant. Mentre l’Ajuntament d’Ada Colau segueix fomentant un model de ciutat pensat per a turistes i rics, força que els espais organitzats estiguem cada cop més arraconats. Per això fa un boicot actiu contra el moviment popular, perquè som els únics que plantem cara a aquest model de ciutat.

Quart, volem que l’Ajuntament deixi de pretendre que el casal s’agenolli davant seu. El Tres Lliris no és l’Espai Jove La Fontana, les decisions que ens afecten no es prenen a cap despatx del districte, sinó al casal. Les joves no volem que se’ns controli amb actituds paternalistes i infantilitzadores, portem 25 anys demostrant que tenim plena capacitat per tirar endavant un projecte com el del Tres Lliris, que aglutina centenars de joves i desenes de col·lectius. Volem un casal que segueixi sent un primer espai de contacte entre el pensament crític i les joves, un espai d’aprenentatge, coneixença, empoderament i politització.

Un espai que, si no existís, caldria inventar. Per sort, existim, així que només ens queda lluitar contra qui ens vol inexistents. Si no volen batalles, els ho deixem fàcil: només quatre demandes, ben assumible per un govern que es pretén d’esquerres. Més val que tinguem casal!

Casal Popular Tres Lliris