Cap a on hauríem d'anar? Verd, equipament, patrimoni (i II)

El mercat de l'Abaceria vell, una oportunitat per guanyar verd
El mercat de l'Abaceria vell, una oportunitat per guanyar verd | À.G.P.

Si, tal com dèiem, Gràcia necessita habitatge social, també necessita guanyar verd. A la primera part d’aquesta tribuna proposàvem algunes actuacions mixtes que incloguessin equilibradament verd, habitatge i equipament. Com s’està demostrant a l’espai de l’Alzina i les casetes d’Encarnació aquesta via no és pas fàcil, però cal recórrer-la. Precisament a l’Alzina, la zona qualificada com a verd s’hauria d’ampliar, per tal d’abastar tot l’espai que no sigui edificable, inclòs el de l’antic garatge, tal com reclama la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes.

Insistim a crear una comissió de patrimoni amb experts externs de l'Ajuntament, i que inclogui una persona tècnica a proposta del moviment veïnal, com es fa al districte de l'Eixample

Respecte a l’afectació als carrers Banyoles i Igualada amb Milà i Fontanals per a fer-hi una zona verda, en primer lloc volem dir que comprar un espai afectat i després voler que es requalifiqui no ho recolzem. Altra cosa és que aquest pla ha de tenir en compte obligatòriament la fitxa patrimonial d’aquestes casetes -un bon exemple de les edificacions primerenques del barri que, a més, formen una certa unitat tipològica amb altres del carrer Igualada-, per tal de valorar la conveniència o no de la zona verda. No es pot oblidar que aquesta afectació de verd és vigent, i que -per sort- les lleis impedeixen anul·lar el verd, tret que es restitueixi a la mateixa àrea d’influència. Tal vegada, i sense posar en qüestió el necessari Mercat, l’espai de l’Abaceria pot oferir l’oportunitat de guanyar verd.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, insistim en crear una Comissió de Patrimoni amb experts externs de l’Ajuntament, i que hauria d’incloure una persona tècnica a proposta del moviment veïnal, com es fa al districte de l’Eixample. 

Quant a l’obertura de passatges de vianants en les plantes baixes d’edificis, pensem que cal estudiar-les una a una, i en relació amb la del passatge Frígola i el carrer de la Granja, som de l’opinió que la qualificació com a equipament de nova creació (7b) de l’edifici del carrer de la Granja 23 no té sentit, ja que hi viuen veïns i veïnes que s’haurien de reallotjar al mateix barri. Proposem que es desafectin els pisos i es qualifiqui la planta baixa com el que és, és a dir, com a un equipament, i s’anul·li, doncs, l’obertura del passatge cobert, tal com proposa la plataforma veïnal, ja que el passatge Frígola no és un cul de sac, sinó que té sortida pels jardins del Mestre Balcells.

L’altra operació semblant que qüestionem és l’obertura del carrer Tagamanent fins al carrer Llibertat. En aquest cas opinem que el passatge/carrer no aportaria cap guany en la connectivitat dels recorreguts de vianants, ni s’obtindria un espai urbà de qualitat. Més aviat pensem que l’obertura s’hauria de fer només per planta baixa i destinar-se l’edificació del damunt a habitatge protegit.

En relació a la no inclusió de la plaça Joanic en l’àmbit de la MPGM, i malgrat que sembli raonable l’argument per a fer-ho així atenent el rol urbanístic més ampli de la zona, el cert és que no es pot ajornar més l’estudi de la redefinició del planejament en aquest sector. En conseqüència, emplacem l’Ajuntament a presentar en un termini determinat i breu una proposta per a la zona que ajusti la zona verda i defineixi l’espai dedicat a equipament i a habitatge social, i desafecti aquells edificis més consolidats.

Finalment, creiem que una vegada recollides totes les al·legacions, caldria fer-ne una discussió en el marc d’una Comissió de Seguiment, la qual s’hauria d’obrir als grups veïnals que hagin aportat propostes.

Gràcia cap a on Vas