Veure la vida en animació

Façana posterior de Balet i Blay amb el cartell d'enderroc, vista des del final del carrer Cartago
Façana posterior de Balet i Blay amb el cartell d'enderroc, vista des del final del carrer Cartago | À.G.P.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Pepita Pardell: "De petita mirava un conte i pensava: per què no es mou? M’inspirava el que passava i anava seguint la vida fent els dibuixos. De sempre ho veig tot en animació. Quan tenia cinc anys demanava els tiquets del tramvia perquè una part petita quedava enganxada i allà feia dibuixets que després passava ràpid perquè es mogués".

Pepita Pardell: "De petita mirava un conte i pensava, ¿per què no es mou?"

Aquesta joia de frase pertany a l'entrevista que li vam fer a una dona enorme i que vam publicar el 20 de juliol de 2018. Uns dies abans m'obria la porta de casa seva perquè estava a punt de rebre la creu de Sant Jordi. Tenia 90 anys i el cap ben clar. Deia sorpresa que tothom s'havia tornat boig perquè no sabia si era important, només que ella havia treballat moltíssim.

No he pogut deixar de pensar en aquesta conversa després que un company m'enviés la foto de l'edifici de Balet i Blay, al barri del Coll, amb el cartell que anuncia l'imminent enderroc. Aquí precisament Pepita Pardell va començar la seva carrera en el món de l'animació formant part de l'equip que va fer possible Garbancito de la Mancha el 1945, el primer llargmetratge d'animació de l'estat espanyol i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa, com segur que els lectors d'aquest setmanari saben perquè ho hem dit moltes vegades. També hem assenyalat, tot fent-nos ressò de les demandes d'un barri que reclama el dret de preservar la seva història i patrimoni, el perjudici cultural i social que representaria tirar a terra un edifici que és molt més que quatre parets de formigó; el desastre per a tothom però sobretot per a les generacions futures de tirar a terra part de la història que persones com la Pepita Pardell han construït.