Gols i temps d'Eurocopa

Canviar la norma del temps pot afavorir l'espectacle
Canviar la norma del temps pot afavorir l'espectacle | À.G.P.

Cap d'Esports i digital de L'independent de Gràcia

El primer record que tinc d'una Eurocopa de futbol és la de l'estiu del 1988, en un televisor Philips sense comandament a distància. La final entre la Unió Soviètica i Holanda, que va es va endur la selecció taronja (0-2). Vaig quedar meravellat per la samarreta dels holandesos entrenats per Rinus Michels, la rematada de cap de Ruud Gullit (rastes al vent) i el golàs amb aquell xut de voleia de Marco van Basten. També per la seguretat del porter Rinat Dasaev (al Sevilla, on va jugar després, li deien Rafaé), l'habilitat d'Aleksei Mikhailitxenko, l'estil de joc de la selecció soviètica i com va derrotar a les semifinals Itàlia, que comptava amb jugadors joves i de molta qualitat. Recordo el bon regust que et deixava un partit amb molts gols i amb alternatives de joc. Igual que quan jugava amb la colla a futbol al carrer o en una pista qualsevol: el que ens agradava era marcar, però que no ens ho posessin fàcil. 

No seria l'hora d'establir que el cronòmetre estigui en marxa només quan la pilota roda?

Eren temps en què un jugador de camp podia passar la pilota al seu porter i la podia tocar amb les mans, l'anomenada cessió. Amb aquesta passada endarrere es perdien centenars de minuts quan un dels equips guanyava. Des d'aleshores algunes regles del futbol s'han canviat per afavorir l'espectacle i el joc d'atac. Però sempre amb la parsimònia d'una maquinària lenta i pesada i les reticències d'una part d'estaments i aficions. Aquesta Eurocopa ha viscut una jornada que m'ha recordat aquells moments de partits vibrants: la del Croàcia-Espanya i el França-Suïssa. Però també d'eliminatòries amb temps afegits eterns. Hi ha esports en què el cronòmetre s'atura quan la pilota no està en joc. No seria l'hora d'establir que el temps corri només quan l'esfèric roda?