A la galeria H2O hem vist l’exposició La casa Zariquiey a Cadaqués, on s’han exhibit una sèrie de fotografies, dibuixos i maquetes de la construcció, l’any 1957, de la Casa Zariquiey de Cadaqués –també coneguda com a Xalet Pérez del Pulgar-, de l’arquitecte F.J. Barba Corsini, així com la seva remodelació per part de Toni Gironès (Badalona, 1965), l’any 2016. Veritablement és interessant veure la transformació que ha experimentat aquesta casa, ja que el projecte de Barba Corsini era d’una gran modernitat pel seu temps. La idea inicial és que l'habités un matrimoni sense fills, però amb el temps, després de diversos propietaris, sobretot a finals dels 90, es produeixen diferents canvis, fins arribar al moment de la seva restauració. 

L’exposició permet comprovar com era la casa abans de les diferents transformacions i finalment la intervenció de Gironès

Els nous propietaris van encarregar a Toni Gironès, doctor arquitecte per la UPC, i professor de projectes fins el 2005 a l’Escola d’Arquitectura del Vallés, la seva transformació. Actualment Gironès desenvolupa les tasques de coordinador i professor de l’Escola d’Arquitectura de Reus-URV. A més, ha obtingut diversos reconeixements tant nacionals com internacionals, entre ells diversos Premis FAD i Biennals Iberoamericanes, així com el Premi Domus International. Ha obtingut nominacions als Premis Mies Van der Rohe, Borromini i Swiss Award. També ha participat  diverses vegades a la Biennal de Venècia. 

En el seu origen era un habitatge unifamiliar situat entre dues cales, projectada com un mur de pedra de Cadaqués que l’envolta. Aquest mur fa de protecció de la tramuntana que sovinteja a l’Empordà i està disposat circularment i  fragmentat en dues parts. Segons Maurici Pla, la “configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai pròpiament dit”. De fet, la casa està en un lloc elevat que permet veure amb nitidesa la badia de Cadaquès. Degut a les irregularitats del terreny, Barba Corsini va haver de construir una petita plataforma perquè l’edifici es recolzés en ella i no directament sobre el terreny.  El mobiliari de la casa el va dissenyar el mateix arquitecte. Respecte a l’actuació de Gironés se li va plantejar la restitució i l’adequació  tant de la casa com de la parcel·la, amb la idea principal de “recuperar els elements originals, i atenent a noves necessitats, millorar les condicions d’habitabilitat en relació a l’espai i el clima exteriors propis del Mediterrani”. 

L’exposició permet comprovar com era la casa abans de les diferents transformacions i finalment la intervenció de Gironès. En conjunt, s’aprecia que dóna tanta importància a la reforma de la casa com a la resta del terreny, o sigui el jardí, les escales i l’arbreda, a més d’altres intervencions que donen una singularitat especial a aquest habitatge, de per sí, ben notori.