En nom dels propietaris de la finca de Gomis 106

La finca okupada, amb les reixes del carrer Gomis
La finca okupada, amb les reixes del carrer Gomis | A.B.

No sé ni com començar per explicar aquest malson, aquesta agonia, aquesta impotència. 

Tot va començar l'any 1926, quan els meus besavis varen comprar una finca al carrer Gomis 106. Aquesta finca era un tros del terreny d'una casa senyorial on vivien un matrimoni estranger, el que ara anomenem escola Lexia. 

Vuit anys de calvari han passat, els nostres drets han estat trepitjats per gent que ocupa la finca però també per part del Nostre Propi Ajuntament

Allí vam passar molts estius amb la família, teníem un hort, conills, una barbacoa, una piscina de plàstic... allò era extraordinari per totes les generacions que van passar per aquí. 

Farà cosa de 30 anys l'Ajuntament va decidir que aquella finca i les seves cases havien de convertir-se en un equipament per al barri. 

Els últims a poder viure allí van ser les dues famílies de germanes, una d'elles coneguda com la pollastrera, perquè venia pollastres i conills en un petit mercat que hi havia al carrer república argentina, un petit passatge amb tot de parades d'alimentació que amb el temps va desaparèixer.

Es va demanar permís a l'Ajuntament per poder reformar les cases i viure, però no ens van donar el vistiplau. Així que cap a l'any 2012 les cases ja estaven en molt mal estat. Seguíem pujant per cuidar de les plantes i de l'hort, i passar un dia entre records.

Ara farà cosa de vuit anys, una família romanesa va ocupar la finca com a magatzem de ferralla, en aquell moment vam passar de ser propietaris a ser els pagadors i responsables d'un munt de problemes. Els drets d'aquesta gent van passar per sobre dels nostres drets, davant de la mirada silenciosa d'un Ajuntament al qual sempre vam demanar conciliació i/o expropiació. No va ser fins que vam confiar a Aequo Advocats, la defensa dels nostres drets, davant la impotència de la situació.

Aquest bufet d'advocats ens van ajudar a intentar la venda de la finca amb l'afectació 7a que té assignada, però l'Ajuntament va tirar enrere a tots els compradors, amb exigències i limitacions vàries. Passaven els anys i l'Ajuntament no donava solució a un problema que amb el temps ha anat creixent. Les condicions del terreny van canviar: estàvem obligats a vendre únicament a un sol comprador, l'escola Lexia, la qual va afirmar que no estava interessada en aquesta compra. Vam demanar llavors a l'Ajuntament la seva expropiació. 

Érem propietaris d'una finca que no podíem gaudir i que dia rere dia anava portant més problemes al veïnat. A través d'ells vam saber que es van acabar instal·lant vàries famílies romaneses a la finca, vivint entre brutícia, rates, ferralla... Els veïns, de fet, ens han ajudat a fer que l'Ajuntament ens escolti i hagi de solucionar d'una vegada aquest malestar per tots. Els advocats han portat a l'Ajuntament al tribunal superior, sense cap èxit; és com picar contra un mur de contenció. Han intentat resoldre el tema dels okupes, l'expropiació durant anys. El dia que ens van prometre el desallotjament dels okupes no es van presentar, vam haver de pagar les costes i tornar a començar. 

Ara comencen a venir petites veus de l'Ajuntament, canviar l'afectació per poder fer un passatge per al veïnat... Ha calgut la veu de la gent del barri, la premsa, la pressió dels advocats, de la llei, perquè l'Ajuntament ens escolti i comenci actuar desprès de vuit anys de calvari!!!

He buscat diverses vegades la paraula dret al diccionari català i ... el dret d'una persona s'acaba on comença el dret d'un altra persona. Els nostres drets han estat trepitjats no només per aquesta gent que ocupa la finca i defèn aquesta manera de fer, sinó que sento violats els meus drets per part del Nostre Propi Ajuntament.

Vull donar les gràcies al diari L'Independent de gràcia per donar-nos veu en aquesta lluita de David contra Goliat. Gràcies al veïnat per donar-nos també suport. I moltes gràcies a Aequo Advocats que ens han fet costat durant tots aquests anys i esperem que poc temps més. Gràcies.

Eva M. Sospedra, veïna de Gomis 106