Abel Paz 1921-2021

Abel Paz, de jove
Abel Paz, de jove | Cedida

Cent anys després de Kronstadt i 150 de La Commune de Paris, dues fites importants al calendari anarquista, recordem el centenari del naixement de Diego Camacho Escámez, Abel Paz, com escriptor. 

Detingut a Barcelona va romandre gairebé deu anys a les presons franquistes com La Model; fins que va tornar a França com a refugiat

Nascut a Almeria un 12 d’agost de 1921, es va fer un home amb 15 anys al mig de la revolució de 1936, a Barcelona. Amb els seus amics i companys Federico Arcos, Liberto Sarrau, Germinal Gracia, Margarita Parés, Antonio Torralba, José Gonzálvez... va crear Los Quijotes del Ideal i la revista El Quijote, i varen estar presents al ateneu de les Joventuts Llibertàries al carrer Rebeldes, avui Magdalenes o santa Magdalena, al costat de la plaça Trilla. Quixots pel seu idealisme i radicals per la seva joventut, es van situar fins i tot contra els plantejaments oficials dels comitès anarquistes. 

L’exili el va portar a França i als camps de presoners d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Bram. Escapat, va viure situacions molt arriscades en una França ocupada pels alemanys i amb un govern col·laboracionista a Vichy. Juntament amb el seu amic i quixot Liberto Sarrau va entrar clandestinament a Espanya per la ruta que tants refugiats i guerrillers van seguir, com ara Walter Benjamin. 

Detingut a Barcelona va romandre gairebé deu anys a les presons franquistes com La Model de Barcelona, el Penal de Burgos, Salt, Sanatori penitenciari de Cuéllar,... fins que va tornar a França com a refugiat. 

Va viure a Dreux, on es va casar amb la seva companya Antonia Fontanillas Borràs, anarquista, filla i néta d’anarquistes, va néixer el seu fill Ariel, van marxar a Clermont-Ferrand i més tard, ell sol, a París. Ocupacions diverses, la vocació d’escriure, amors i desamors... van ocupar els seus anys fins a la mort del dictador el 1975. 

Diego Camacho-Abel Paz va tornar a Espanya, a Barcelona, el 1977 amb la idea de fer la revolució que era pendent des de 1936-37. No ho va fer, però sí va escriure un munt de llibres, debats, xerrades... vivint a Gràcia, al carrer Verdi 109, casa coneguda pels seus amics i companys de fora com Pensión Verdi. Va morir el 2009. Havia nascut el 1921, l’any de Kronstadt, 50 anys després de La Commune de Paris. Et recordem. Ciao Diego.

Mª Antonia Ferrer i Fernando Casal, autors de 'Geografía de Abel Paz' (Ed. Libertarias, 2019)