'Expediente Warren', contorsionisme estèril

Fotograma d''Expediente Warren: Obligado por el demonio', dirigida per Michael Chaves
Fotograma d''Expediente Warren: Obligado por el demonio', dirigida per Michael Chaves | Cedida

Tercera entrega de la saga Expediente Warren ara titulada Expediente Warren: Obligado por el demonio, dirigida per Michael Chaves, en què la parella d’investigadors paranormals Ed Warren (Patrick Wilson) i Lorraine Warren (Vera Formiga) assisteixen a un exorcisme a un nen de vuit anys als anys 80. L’esfereïdora cerimònia sembla haver estat un èxit quan el petit recupera el seu estat natural tot i que Ed pateix un atac al cor que el durà a l’hospital.

La imatge dels posseïts en estat de convulsions esdevé una metàfora

Però, en realitat, el macabre esperit bestial es traspassarà del nen, David, al xicot de la seva germana, Arne (Ruairi O’Connor), una possessió infernal que portarà Arne a matar al seu propi germà a la gossera que porta en una escena força dantesca que té lloc entre lladrucs i la potent música rock que escolta l’assassinat.

La imatge repetida dels posseïts pel diable en estat de convulsió i amb espasmes esdevé com una metàfora del propi gènere. Cossos contorsionats com a paradigma d’un gènere ple d'efectismes que es recargola sobre si mateix, retorçant-se sobre els seus clixés, incapaç de desbordar tots els estereotips: exorcismes, capellans, satanisme, malediccions, invocacions, tremolors.

Film fantàstic i de terror que juga també de forma convencional amb els ressorts d’allò verídic a través de l’ús de vídeos i reportatges en premsa que li dona una aparença de film inspirat en fets reals. Una pel·lícula més sobre aquest format amb rèplica inclosa de l’icònic fotograma d’atmosfera gòtica del capellà davant d’una casa sinistre envoltada per la boira del clàssic L’exorcista (1973, William Friedkin). Una proposta que ni molesta ni apassiona.