L'edatisme

Per què a les persones grans els és tan difícil formar part activa i ser escoltada per la societat?
Per què a les persones grans els és tan difícil formar part activa i ser escoltada per la societat? | À.G.P.

És el terme que s’utilitza quan una persona estereotipa o prejutja a una altra persona per la seva edat. Segons l’OMS és la tercera causa de discriminació i desigualtat al món després del racisme i el masclisme. També trobaríem exemples d’edatisme a la nostra Vila. Aplicada als joves quan se’ls rebutja, per les seves idees. Moltes persones desqualifica el jovent tot establint paràmetres amb una societat (la de la seva pròpia joventut) que ja no existeix. 

Totes tenim dret a compartir la vida amb plena llibertat, tinguem els anys que tinguem

També en pateixen les persones grans. Tot i que potser de manera més silenciada és present en molts àmbits de la seva vida i se suma a altres eixos de desigualtats: els estereotips, sentiments com la por a envellir, l’infantilisme amb què es tracta moltes vegades a les persones grans, com si l’edat determinés certa incapacitat per comprendre i tenir opinió pròpia.

Em pregunto per què a les persones grans els és tan difícil formar part activa i ser escoltada per la societat. Encara és més complicat en el cas de ser dona i gran. Només per aquestes característiques, en podríem afegir d’altres, et pots tornar socialment invisible. Cal obrir els ulls davant de qualsevol discriminació i a no posar al mateix sac totes les persones d’un mateix grup d’edat. Ni les joves, ni les grans. Totes tenim dret a participar i compartir, tinguem els anys que tinguem, la vida amb plena llibertat.