No podem fallar-nos, no podem fallar al setmanari

El setmanari L'independent de Gràcia, a la rotativa
El setmanari L'independent de Gràcia, a la rotativa | Cedida

I diuen, els i les que en saben, que és en els moments difícils quan es troben els amics/gues de debò, aquells/es que malgrat les circumstàncies se sap que són el teu costat, des del silenci, des de la distancia si cal. Aquest passat 2020, any I de la pandèmia, no ha estat gens fàcil per a tota la familia que, d’una manera o altre, fa/fem que l’Independent de Gràcia sigui una realitat cada divendres. L’aposta de continuar informant, tot i el confinament imposat, està resultant d’un preu massa elevat que, a hores d’ara, ignorem si el podrem assumir. La lluita per continuar sent una publicació lliure i de referència el districte de Gràcia i més enllà de les seves fronteres, sense cap més subvenció que la que ens toca per llei, sense cap mena de favor econòmic institucional, tot i que som premsa en català, tot i que el projecte de l’Independent.TV és un projecte tangible que neix amb la mateixa vocació de servir el país des de la llengua catalana, tot i els més de 20 anys de vida, és molt dura. Els nostres valors periodístics i de país sembla ser que no són suficients com per mantenir el vaixell en l’únic rumb possible, el de servir els nostres lectors/es la millor informació des del rigor i des de la pluralitat que, per exemple, des de les Tribunes es pot llegir cada setmana. 

És l’hora que feu confiança a l'Independent, que ajudeu a tirar endavant aquesta realitat de més de 20 anys d’història

És a tots i totes vosaltres els que sabeu que un escrit a l’Independent de Gràcia és una eina de lluita per fer-se escoltar a qui m’adreço. Perquè és a vosaltres a qui us necessitem bàsicament, encara que sigui perquè la vostra opinió no quedi apagada perquè no sabeu on podeu fer-vos escoltar. Vivim en temps d’incerteses, incerteses que de fet ens toca viure els de sempre, perquè així ho ha decidit un règim que, entre altres, viu de la submissió i la por de tots nosaltres, mani qui mani. Per tant, si no volem que aquestes incerteses ens acabin de trinxar la poca llibertat que encara tenim, és l’hora que ens doneu un cop de mà, de la mateixa manera que quan ens l’heu demanat nosaltres us l’hem donat. 

És l’hora que feu confiança al setmanari, que ajudeu a tirar endavant aquesta realitat de més de 20 anys d’història. La força d’una comunitat mai ha estat vençuda per cap poder polític i social que només l’interessa crear estructures comunicatives que no els molestin. És l’hora, si us va bé i estimeu la possibilitat de poder seguir comptant amb l’Independent que qui pugui es faci soci del projecte, tot i els temps difícils. 

Si una lliçó podem extreure d’aquest any I de pandèmia és que, d’una manera o altre, ens obliga i obligarà a canviar les nostres maneres de fer. Deixar de ser la merma d’aquest món per començar a ser alguna cosa que mes i millor del que hem estat fins ara. Ens ho devem i els hi ho debem els nostres avis i àvies que van tirar el país endavant, des del silenci i des de l’opressió, després d’una Guerra Incivil amb una duríssima postguerra i una II Guerra Mundial i que ho van afrontar perquè nosaltres avui puguem dir que encara som vius. No és una quimera, ni tant sols cants de sirena, és la puta realitat. Si l’Independent mor per inanició econòmica, Gràcia, la Vila i el Districte hauran perdut una font de llibertat, i un dels pocs mitjans que encara creu en donar la paraula els que la necesiten i que el periodisme és alguna cosa més que servir el poder per servir-se. Si l’Independent de Gràcia desapereix ells, els del règim i si cal règims que tant incomodem, hauran guanyat. Si l’Independent de Gràcia mor, una porció de la nostra llibertat també morirà. Ara més que mai, no podem fallar, no podem fallar-nos.