Utopia o distopia?

Els veïns de Mozart fent les estructures del decorat
Els veïns de Mozart fent les estructures del decorat | Verónica Garcia

L’actual situació pandèmica que s’afegeix a les crisis anteriors, climàtica, econòmica i política, ha anat produint una sensació de col·lapse i fi d’etapa que fa preveure un futur cada vegada més difícil. Aquesta realitat queda reflectida en una quantitat cada vegada més nombrosa d’obres de ciència-ficció: novel·les, pel·lícules, sèries, còmics.. que plantegen distopies i futurs altament apocalíptics i catastròfics.

Potser necessitem també una ficció i ciència ficció més fabuladora i especulativa, més somniadora i utopista

Sense dubte, aquests relats incideixen en la presa consciència crítica de les problemàtiques que assetgen les societats contemporànies però, alhora, la sobreabundància d’aquest tipus d’obra ens pot envoltar d’imaginaris tancats: no hi ha sortida possible, ni hi ha res a fer. Potser necessitem també una ficció i ciència ficció més fabuladora i especulativa, més somniadora i utopista, retrobar la capacitat d’imaginar i explorar altres mons i futurs possibles.

És interessant, per tant, tornar a la relectura d’autores com Úrsula K. Le Guin, que, des del seu present, va imaginar altres planetes, altres cultures, altres gèneres i sexualitats, nous tipus d’humans i humanoides, de llenguatges i tecnologies... Especialment obres com Els desposseïts,  La mà esquerra de la foscor  o la petita i deliciosa novel·la El nom del món és bosc que formen part de la sèrie Ekumen. Aquesta última, movent-se entre la utopia i la distopia, critica durament la colonització i explotació dels recursos i les especies però, alhora, planteja la possibilitat de nous mons més ecològics, feministes i igualitaris tot i que no exempts de tensions, conflictes i complexitat. Le Guin, pensa, dibuixa, escriu alternatives de present i de futur.

Sara Rañé

Detall d'un guarnit al local de Verdi del Mig