Victòria

El guarnit d’enguany de Joan Blanques de Baix necessita molts peixos
El guarnit d’enguany de Joan Blanques de Baix necessita molts peixos | S.M.

Periodista. Redactor i cap d'Esports de L'independent de Gràcia (2008-2011)

@ericlluent

Per què ho fem tot això? Les persones que dediquen hores i hores del seu temps a organitzar activitats com la Festa Major de Gràcia sovint es fan aquesta pregunta. La celebració del 15 al 21 d’agost és el que veiem els veïns i visitants, però al darrera hi ha moltes reunions que acaben després de l’hora de sopar, maldecaps burocràtics de tota mena i reptes econòmics que sovint es presenten com una muntanya inexpugnable. Quina necessitat tenen els festers graciencs d’emmerdar-se d’aquesta manera? Els que ens ho mirem des de fora, som conscients de l’esforç que suposa fer possible aquesta festa? Valorem prou que, en un món en què tot ens arriba a través d’una pantalla, hi hagi gent que es dediqui al bé comú treballant amb les mans i mirant-se als ulls?

Als festers i festeres: quan la bola se us faci massa gran i penseu en rendir-vos, recordeu per què ho feu, tot això

Si a aquestes qüestions sumem el fet que, en els darrers cinc anys, la festa només s’ha pogut fer amb normalitat en dues ocasions, després d’un atac terrorista al centre de Barcelona i de dos estius de pandèmia, haurem de reconèixer que els que fan la Festa Major de Gràcia més que festers són rebels graciencs, la punta de llança d’un front de resistència que es nega a acceptar la fi d’una manera d’entendre la vida i la comunitat local. Enmig de tanta incertesa, als festers i festeres només els puc dir una cosa: quan la bola se us faci massa gran i penseu en rendir-vos, recordeu per què ho feu, tot això. Aquest any, més que mai, cada somriure serà una victòria.

Veïnat de Joan Blanques de Baix de Tot, fent guarnits al seu local