Moments de canvi, també a Catalunya

Periodista. Journaliste, Itonai

@lluisbou

Catalunya viu un moment de transició política. A banda de la pandèmia de la Covid, que ha estat un trasbals però serà conjuntural, el realment important és que ha entrat en crisi el nostrat pactisme màgic, que fins fa quatre dies enlluernava els catalans.

No poden condemnar Catalunya a dos anys més amb aquest desori que beneficia Sánchez

El govern del PSOE i Podemos ja ha deixat clar que no vol negociar amb el Govern català l’amnistia i l’autodeterminació, que era el llistó de mínims de la part catalana. Pedro Sánchez es veu prou fort per enrocar-se en el model autonòmic i intentar passar pàgina a Catalunya. La nova portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha insistit en aquesta negativa a dialogar. “Els independentistes haurien d’haver après la lliçó”, ha arribat a advertir respecte al referèndum de l’1-O. Són un mur.

El fracàs d’aquesta política és tan evident que la recuperació de la taula del diàleg, ajornada per a després de l’11-S, ha quedat buida de contingut real. És una simple carcassa de diàleg.

Per què s’ha produït aquest desgavell? Mentre el pactisme màgic ha enlluernat els catalans, hem oblidat que la primera norma de la negociació, és que només s’aborda quan un està en posició reforçada i n’ha encarit el preu. Catalunya ha plantejat la taula de diàleg, en canvi, al revés, en plena repressió de l’Estat, i quan encara hi ha l’ombra del 155. Paguem l’error de frases ingènues del pactisme màgic com aquella del “no ens aixecarem mai de la taula”.

Ara, Junts i la CUP han de donar un cop de timó, i treure el Govern del forat on ha quedat situat. No poden condemnar Catalunya a dos anys més amb aquest desori que només beneficia Pedro Sánchez.