Llibreries

La porta exterior de la Memòria, pintada pel grafiter Roc Blackblock
La porta exterior de la Memòria, pintada pel grafiter Roc Blackblock | S.M.

Intentar comparar les festes majors amb les llibreries podria semblar estar astrolicant. Però no. Tenen força coses en comú. Són punt de trobada local i tenen el seu punt litúrgic. Són espais comuns on les línies divisòries de classe social, edat o col·lectius semblen esvair-se. Les llibreries han ajudat a moltes de nosaltres a aprendre a llegir. Com moltes de les papereries-llibreries de barri a on tafanejàvem els llibres de butxaca del Cangur d’Edicions 62 o del Club Bruguera i petàvem la xerrada amb la llibrera entre albarans, estoigs i converses metafísiques sobre el bé i el mal. També ens han ajudat a ser lectors i, perquè no dir-ho, a ser millors persones. Per a molts, el carrer era la seva veritable Universitat. Per d’altres, ho era la llibreria de barri.

A Gràcia tenim una gran Festa Major i tenim grans llibreries

Una llibreria és com un filferro. La pots retorçar. La pots cremar. La pots colpejar. Però no la pots ni trossejar ni destruir. Són exemple de resiliència. Tenen efectes ansiolítics. Tenen més capacitat de consens que cent taules de diàleg juntes perquè venen ficció però de la bona. Han sortit reforçades de la pandèmia. A Gràcia tenim una gran Festa Major i tenim grans llibreries. Frontereres de barri com @ObagaLlibreria; les que no tenen cap pressa per extingir-se com la Taifa o d’exemplar secció infantil com @_atzavara . Elles i la resta de llibreries de Gràcia han estat un dels indicadors més positius i optimistes novellament. Han reeixit, però no significa que siguin fruit de la nova normalitat. Ha estat l’absurda normalitat qui les ha descobert, no al contrari. Llibres, llibreters i llibreries son els vells i bons amics d’un nou temps.