Per tenir casa

Sopa de lletres feta per Ciudad Real, enguany centrat en les paraules
Sopa de lletres feta per Ciudad Real, enguany centrat en les paraules | S.M.

Periodista i Guionista

@ernestcauhe

“Per tenir casa has de guanyar la guerra”, escriu el poeta. La primera nit a Age han arribat lleugeres fragàncies de nova era. Ho han fet pel jardí, arribant des de dalt del Carlit o potser han baixat del Puigmal. El blat, a la plana cerdana, ja és a punt per segar, i va amb retard un altre mes de juny. Aquí ja acaba el juliol i els de l’estiueig van arribant, per convertir el paratge en un formiguer. La vall està sota un llit grisós de boirina, per recordar que no som tan lluny de la ciutat. Fins aquí arriben els fums de Barcelona, la seva gent i les seves guerres particulars.

Les batalles de la modernitat no fan retronar canons ni metralladores

I és que les batalles de la modernitat no fan retronar canons ni metralladores. Es diuen precarietat i multitàsquing. És diuen autoexplotació o productivitat. Preu del lloguer i arribar a final de mes. Es diuen expectatives i imatge personal. Es diuen poder anar a escola en pandèmia, i ser coherent, i respectar el medi ambient i sentir que has tingut prou cura de la família, i no trobar hores per preguntar-te qui ets ni què hi fas aquí. Perquè cal sobreviure davant d’una nova crisi. Crisi econòmica, crisi social, crisi de valors, crisi de seguretat, crisi mundial, crisi… i per això cal mesurar els nostres objectius i les nostres fites. Cal aparentar una victòria cada dia perquè ja se sap: “per tenir casa has de guanyar la guerra”.

I així, les guerres particulars de la gent esdevenen també les teves ja que, incomprensiblement, amb el pas dels anys, has desaprès a viure tal com solies, amb pausa, i potser menys responsabilitats afegides i antinaturals. És hora de passejar pel camp, badar i arreplegar pedretes però fent menys via. I mirar endins. On volem anar a parar? Realment som qui volíem o una imatge construïda per anar tirant? La batalla interna està servida. És des de les teves quatre parets que l’admires. Si tenia raó el poeta, avui ja no se sent retronar.