Josep Valls Romà, un referent a Gràcia

Façana principal de l'antic Teatro del Bosque
Façana principal de l'antic Teatro del Bosque | Cedida

Aquesta es una breu història d’una persona que va ser referent a Barcelona a principis del segle XX, concretament al barri de Gràcia com veureu. A més de ser empresari amb tres impremtes importants a Barcelona va ser un enamorat i empresari en iniciatives culturals i de lleure com el “Gran teatro del Bosque”. Va viure a la Rambla de Prat núm.11 amb la seva dona, filla, gendre i tres néts. A més era el meu avi. He recollit aquí fragments de l'important recull biogràfic que va fer el meu germà Joan llegint l’autobiografia (parcial) que va fer l’avi al final de la seva vida. 

Josep Valls va néixer a Alcoi el 29 de juliol de 1875. El 1884, als 9 anys va venir, amb el seu pare, a viure a Barcelona. Als 11 anys entra d’aprenent a una impremta, amb els anys va aprendre l’ofici, va ser encarregat i al 1900 es casa compra les primeres màquines i material i posa la seva primera impremta en els baixos de la seva vivenda. Després dos operaris i al final té tres impremtes (als carrers Boters, Sant Pau i Tàpies). Arriba a tenir les millors màquines d’impressió d’aquells temps que li permeten fer grans cartells (teatre, polítics, etc) i tirar varis exemplars de diaris, el que li permet fer molts amics entre periodistes, món de la cultura i polítics. Ell es declara apolític, encara que era d'ideologia republicana i federalista, perquè deia que “tots són iguals, uns bandarres”, de tota manera era amic de lluís Companys, va ser el seu padrí de bodes i va estar amb ell al balcó del Palau de la Generalitat el 14 d’abril de 1931. 

El naixement d’una gran empresa: el Teatro del Bosque. Un client de la impremta no va poder pagar la feina que li havien fet i  va oferir al Valls que es quedes la seva empresa de cinema a la fresca: cine de vistes fixes amb música, nomenat la Campana, per una campana que tocava quant començava la funció. Estava situat a un solar del carrer Salmeron (avui Gran de Gràcia) cantonada al que avui és la Rambla de Prat. Així va començar la faceta d’empresari d’espectacles, a més de cinema s’oferien espectacles diversos amb gran èxit de públic. Però allò va durar poc perquè el propietari dels terrenys de la zona va oferir un canvi de lloc, volia urbanitzar, creant una rambla, i el millor lloc era la cantonada amb Salmeron, va oferir a l’avi l’altre cantonada: actual Rambla de Prat amb la Riera de Cassoles, era una finca gran nomenada el Bosc de la Fontana, finca senyorial de la família Roca i Batlle, abans residència d’estiu de la Virreina. 

Allà es va construir el primer Gran Teatro del Bosque, inaugural el 19 de març (sant Josep) de 1905, amb interior de 60 files, jardins de la Fontana amb pista de patinatge, varis quioscos de begudes, un restaurant i espai per música al aire lliure. 

La primera representació va ser Marina i la segona Aida (entrada: 55 cèntims). Però la bomba va ser la sana competència amb el Liceu, aquell era un teatre al centre de la ciutat i sobretot per la burgesia, el Bosque era a la perifèria i amb un públic de classe mitjana i treballadora (popular), el Valls va picar fort i se’n va anar a Itàlia a parlar amb el Puccini i va aconseguir l’estrena a Espanya de la seva recent opera Madame Butterfly, oferint millors condicions del Liceu. La Butterfly es va estrenar amb una campanya de difusió amb cartells, diaris i un tramvia  que anava pel carrer Salmeron amb la orquestra del teatre tocant fragments de la opera, un gran èxit. 

El 1909, la Setmana Tràgica, el teatre incautat i fet servir de quarter de les tropes. Després nova etapa: 1910-1917: inauguració del Circo Ecuestre, alternat amb varietés, zarzuela, comèdia i màgia. 

El segon Bosque el 1917. Ha arribat el moment d’ampliar i modernitzar el teatre, el nou Bosque té l’entrada a la cantonada de la Rambla  de Prat amb la Riera de Cassoles, entrada luxosa amb quatre pilastres i quatre escultures que representen la Tragèdia, la Comèdia, la Musica  i el Ball. Amb un ampli vestíbul i un aforament de 2.800 butaques, continuen els Jardins i altres espais d’esbarjo. L’escultor Gargallo es encarregat de fer quatre escultures per la façana de Rambla de Prat, les anomenades “carotes” pels veïns de Gràcia, són: Ramón Raventós, Isidre Nonell, Pablo Picasso i el mateix Gargallo. Les carotes encara hi són a l’actual cine però les figures de la façana varen ser destruïdes per ordre de la senyora Vedruna (posterior propietària) per “atemptar a la moral”. Aquesta etapa del Teatre va ser també un èxit de musica i espectacles molt ben tractada pels mitjans de comunicació. Les operes s’arribaren a transmetre en directe per Ràdio Barcelona (inèdit en aquells temps). Després va venir la guerra civil i acabada la vida del Bosque va anar declinant fins a ser traspassat a l'empresari de cinemes de Barcelona, Sr. Balañá. Nosaltres vàrem seguir vivint a la Rambla de Prat, sobre “Cal Quimet”.

Josep Martí Valls, metge

Detalls de les columnes de l'antic teatre Bosque
Detalls de les columnes de l'antic teatre Bosque
Interior de la sala de l'antic teatre Bosque