Construcció digna al Coll

El grup d'Estudis Coll-Vallcarca em demana que escrigui alguna cosa sobre el meu pare, i veritablement se'm fa difícil resumir en unes quantes línies la vida i trajectòria professional d'una persona molt coneguda al barri del Coll i que a més vaig tenir la sort que fos el meu pare. 

Josep Marsol va fer les galeries d’alimentació de la baixada de Sant Marià amb el carrer de Móra d’Ebre; les primeres de Barcelona amb un èxit extraordinari ja que va modernitzar el petit comerç

Va néixer en aquest barri el dia 13 de desembre de 1909, dia de Santa Llúcia, a la casa del carrer Duran i Borrell número 2, on després va estar l'antic bar del Carbonero i posteriorment es va dir Bar Sociedad; actualment és el Bona Tapa. 

El seu pare, és a dir, el meu avi, era paleta i realitzava treballs de paleta pel barri. Per algun racó de casa i molt guardat, tant que em seria difícil trobar (intentaré buscar-la, però no prometo res) hi ha una factura feta per ell, per unes obres al carrer Proyecto (ara Móra la Nova). Resulta interessant per estar feta de pròpia mà i pels preus. 

Per tal de seguir la tradició familiar, el meu pare va treballar de paleta amb diversos constructors de l'època. El que jo recordo i segons ell explicava era un tal Truñó, del qual deia que havia treballat en alguna escola de l'Ajuntament, i en les torres venecianes d'obra vista en l'entrada a Montjuïc per la Plaça d'Espanya. Més tard es va establir pel seu compte, formant una societat amb el seu company de treball, Antoni Bonell Dalmases. L'empresa es va denominar "José Marsol, Construcción y reparación de toda clase de obras" radicada a la Plaça de Laguna de Lanao, 2, i així van començar els treballs en el barri, construint la primera casa al carrer Cambrils, una caseta de planta baixa, que avui dia es troba a la zona de demolició. Si no recordo malament, havia anat a l'escola amb Pantaleó i Francesc Bruguera, encara que no puc confirmar-ho perquè no tinc constància d'això, però com a mínim sí puc assegurar que eren companys de jocs i entremaliadures al barri. Es va casar amb Juana García Beas, la meva mare, i d'aquesta unió vam néixer la meva germana Montserrat i jo. 

Les obres més importants en el barri van ser els edificis industrials de l’Editorial Bruguera. Van arribar a una entesa de mútua confiança amb els senyors Bruguera i també amb el senyor Guillem Molinas, marit de la senyora Antònia Bruguera; ell era l'encarregat de supervisar les obres i amb el qual es solucionaven els possibles problemes. 

A part de l'Editorial Bruguera, el meu pare va fer diferents cases per a moltes persones del barri, rebent moltes felicitacions d'agraïment i alguna recriminació, gairebé sempre per motius econòmics. 

També va fer les galeries d’alimentació  de la baixada de Sant Marià amb el carrer de Móra d’Ebre, cal dir que van ser les primeres galeries d’alimentació de Barcelona amb un èxit extraordinari ja que va modernitzar el petit comerç i va posar el nostre barri a nivell de qualsevol altre amb mercat municipal. Això va ser des de l’any 1967 fins aproximadament el 1975, quan va començar la crisi dels mercats municipals per la instal·lació de les diferents cadenes de grans superfícies, coincidint també amb el trasllat de la part industrial de l’Editorial Bruguera a Parets del Vallès, tot això va provocar una davallada de vendes amb el posterior tancament d’aquests locals, i que després de estar tancades un bon grapat d’anys, actualment s’està habilitant per posar un súpermercat. 

Va ser un bon pare i va procurar donar-nos els millors estudis. També puc dir que mai no va fer res sense un soci o company i s' ha de reconèixer que va tenir una sort especial amb la que va aconseguir unes molt bones amistats. Va morir el dia 5 de novembre de 2003, amb els símptomes clàssics de l'edat, per insuficiència cardiorespiratòria.
Que aquestes línies serveixin d'homenatge a un gran home que certament va ajudar moltes persones a aconseguir un habitatge digne.

Josep Marsol García, fill del constructor i veí del Coll-Vallcarca Josep Marsol