Respostes a unes respostes (I)

Dibuix creat per Josep Callejón sobre l'enderroc de Balet i Blay
Dibuix creat per Josep Callejón sobre l'enderroc de Balet i Blay | Cedida

El barri del Coll ha perdut un dels seus edificis emblemàtics: l’immoble que va acollir els antics estudis de cinema Balet i Blay. Amb l’anunci de l’inici dels treballs d’enderroc i l’alerta dels veïns, l’Ajuntament va tornar a valorar-ho, però va considerar que no tenia elements arquitectònics per catalogar-lo i protegir-lo. L’Ajuntament no ha valorat mai ni l’edifici ni les nostres demandes, ni el nostre projecte, ni el patrimoni cultural; mai s’hi ha interessat. El que feia que aquest edifici fos una icona patrimonial del barri és precisament el projecte d’instal·lar un Centre d’Interpretació del Còmic, la Historieta i de l’Animació, recuperant el que va representar en el Coll–Vallcarca l’art del dibuix, del guió i, en definitiva, de la cultura popular.

En aquest immoble es va fer la primera pel·lícula d’animació en color d’Europa; l’any 1945 es va estrenar el llargmetratge ‘Garbancito de la Mancha’. El Grup d’Estudis Coll-Vallcarca i altres col·lectius fa anys que reclamen que es conservi pel seu valor històric i que es destini com a centre d’interpretació del món del còmic i la il·lustració.

"No hi ha elements per catalogar l’edifici"

En canvi per catalogar-vos a vosaltres se m’acudeixen un grapat de desqualificacions qualificades.El districte de Gràcia va fer un últim intent d’urgència per intentar preservar-lo. Per això, Patrimoni va tornar a analitzar el cas, però l’avaluació municipal va considerar que l’edifici no tenia elements per ser catalogat i protegit. El Districte no va fer un últim intent perquè mai havia fet cap.

"No ens dona eines a l’Ajuntament per fer emergir un interès públic”. Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia

Sense aquest requisit, el districte de Gràcia va assegurar que tenien les mans lligades per salvar-lo. “És clar que hi ha un interès veïnal, que pot haver-hi un interès cultural, però no són eines que en el marc jurídic actual ens permetin d’alguna manera anar per una lògica d’expropiació i, per tant, aquest camí, que sí que hem pogut seguir en altres iniciatives, en aquest cas no seria possible”, explica Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia.

L’interès públic ja hi és, i hi ha constància ja que més de quaranta entitats culturals del districte i un bon nombre de persones a nivell particular van signar aquestes cartes dirigides als responsables del districte i que es van passar pel registre. En contrapartida també ens consta la manca d’interès més que demostrada i sobretot la manca de voluntat  política per assabentar-se i conèixer el projecte i el patrimoni del que parlem i del que vostès no han tingut, no hi tenen ni tindran ni idea, malgrat que les seves mancances ja l’hagin jutjat, sentenciat i executat.

Senyor Regidor, es possible que vostè pensi que el que demanem sigui la caparrudesa de quatre pinta mones que els hi agraden molt els ninots i que per aquest motiu portem més de deu anys donant la vara demanant un lloc on desenvolupar el nostre projecte.

Doncs en el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona hi ha l'obra dels millors dibuixants, il·lustradors, guionistes, historietistes i animadors del món, reconeguts internacionalment menys a Barcelona, la seva ciutat bressol de naixement o professionalment, gràcies a l’analfabetisme acadèmic d’uns polítics molt limitats.

Josep Callejón, president del grup d'Estudis Coll-Vallcarca