En defensa de l'espai públic (2)

Terrasses amb pilones al carrer Gran
Terrasses amb pilones al carrer Gran | S.M.

En el mes de març, ja vaig deixar constància en el vostre setmanari, del meu desacord respecte del nou planejament municipal, que consolida els queixals existents en les grans vies urbanes de Gràcia, tot desafectant les finques existents. Eren afectacions perfectament assumides per la ciutadania, i argumentava, que em semblava un error perdre espai públic que podia ser necessari en un futur per usos indeterminats ara mateix. 

No es pot dir, doncs, que la coherència sigui la principal virtut d'aquest ajuntament

En aquest sentit no ha calgut esperar massa per demostrar el que és evident. El mateix ajuntament que desafecta les finques existents disminuint l’espai comunitari, ha descobert que l’amplia vorera que van deixar les monges Vedrunes -degut a l’afectació fins ara existent- en la remodelació del seu edifici, podia ser útil per a diferents usos. En un vist i no vist hi han fet les obres necessàries per posar-hi un aparcament de motos i bicicletes i una zona de càrrega i descàrrega. 

A l'inici del seu mandat va mantenir una dura batalla amb els restauradors per evitar la invasió de terrasses en carrers i places

No es pot dir doncs, que la coherència sigui la principal virtut d’aquest ajuntament. Ho dic també, tot recordant que a l’inici del seu mandat va mantenir una dura batalla amb els restauradors, per evitar la invasió de terrasses en carrers i places. La necessària e imprescindible defensa de l’espai públic, a càrrec d’un ajuntament d’esquerres. Tot va canviar amb la pandèmia, i crec molt encertat que es donés oxigen als restauradors amb problemes econòmics greus, permetent-los ocupar espais que fins aleshores ocupaven els vehicles. Cal reaccionar ràpidament front les crisis. 

El que ara em sorprèn, és que en un inesperat gir del guió intervencionista inicial, l’ajuntament pretengui, d’acord amb els restauradors, consolidar aquests espais en la post-pandèmia. És una nova minva inexplicable de l’espai públic, doncs si l’espai destinat als vehicles és sempre recuperable amb el simple canvi de les senyals de tràfic (avui és pot permetre aparcar, i demà és pot prohibir), costa de creure que si aquests espais és destinen a negocis en funcionament, i es consoliden en el temps, es puguin recuperar mai més. Els jutjats no són massa sensibles als canvis d’opinió sobtats de les institucions.

Xavier Valls, exregidor de Gràcia