Infàmia

'Three Girls', minisèrie britànica de tres capítols
'Three Girls', minisèrie britànica de tres capítols | Cedida

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Amb un nus a l’estómac de la ràbia que provoca tanta injustícia, tanta desigualtat i abús de tota mena, llegeixo els darrers crèdits de Three Girls (traduïda com La infamia per Filmin), i fa mal. La realitat fa mal. L’any 2008 Molly, una adolescent de Rochdale, una ciutat de la perifèria de Manchester, denuncia a la policia que un home gran l'ha violada. Ningú la creu. És conflictiva, és una nena perduda, pobre. No és ningú per a la policia, ni per als serveis socials ni per cap institució. Va ser la feina del periodista Andrew Norfolk la que tres anys més tard destapava la xarxa de pederastes i violadors formada per homes d'origen pakistanès d’entre 30 i 50 anys. El 2014 una nova investigació reobre el cas, que arriba als jutjats finalment, gràcies en part als testimonis de tres de les víctimes -entre elles el de la Molly-, i els acusats són declarats culpables.

A la crítica del sistema capitalista i neoliberal se suma la mirada feminista que recull 'Three Girls'

El 2017 la BBC va estrenar una minisèrie de tres capítols basada en aquests fets. Amb nombrosos premis i reconeixements per part de la crítica i vuit milions d'espectadors, La infamia arriba a la plataforma de televisió espanyola a principis d'any. I és tan terrible i necessària com les històries que explica Ken Loach, però a la crítica del sistema capitalista i neoliberal que matxaca a la working class anglesa que mostra sense pietat el director de Yo, Daniel Blake, se suma la mirada feminista que recull Three Girls. I amb to de documental, de ficció realista, la sèrie mostra totes les cares del sistema patriarcal: el policia que badalla mentre una noia de 15 anys l’hi explica com han abusat d’ella, la culpa i la vergonya de la noia incapaç de reaccionar davant del maltractament de l'entorn, l’home que pensa que el cos de la dona es pot comprar perquè així li han ensenyat des de sempre, l’advocat que pregunta perquè no va fer res quan un senyor gran li baixa els pantalons i ella “pensa” que la vol violar, “si és que va passar així”. Però el jurat sí la creu. “Racistes, hipòcrites”, crida un dels condemnats. La qüestió no és que siguin pakistanesos. La qüestió és que són homes.