Torna la Copa al Nou Sardenya, i que es repeteixi la història

Formació escapulada pel partit de Copa contra el Màlaga jugat l'1 de novembre del 1977
Formació escapulada pel partit de Copa contra el Màlaga jugat l'1 de novembre del 1977 | Arxiu F.X.M.

No té la charme de la Coupe de France o la history de la FA Cup, però la Copa d’Espanya –cal posar-li el nom d’un personatge?- segueix sent una competició especial. No massa ben vista pels grans, sí que té significació pels –pocs- equips no professionals que hi participen. Entre ells, evidentment, l’Europa... potser també per estar poc habituat a disputar-la!

Tenim ben fresca aquella eliminatòria contra el Màlaga a finals dels 70, no hem oblidat la de l'Espanyol i la de l'Andorra

Deu ser per això que alguns tenim ben fresca –tot i haver passat ja més de 40 anys- aquella eliminatòria contra el Málaga de finals dels 70 a la Copa del Generalísimo -EPND-. Veure al vell Sardenya jugadors habituals a les col·leccions de cromos –a TVE sortia el Madrid i prou- resultava temptador. I més davant dels nostres ídols del moment. Recordo haver gaudit veient com el guardià Pep Rovira, el contundent Balsera o el ratonil Sagrera –ningú no llançava les faltes com ell- plantaven cara. Del rival em fixaria amb el porter Palomo –nom impensable en l’odiós futbol modern- i Jantunen, un... finlandés! -en aquella època, poc menys que un marcià-. I davant de tots, el defensa internacional Macías –aquest sí, EPD- amb qui recordo que un grup de gent es va quedar parlant –jo només escoltant, la vena periodística encara no era prou gruixuda- a tocar dels vestidors, al final del partit. Una situació –la gent donant-li la ma i tocant-lo amistosament- impensable ara. En el fons, només eren escapulats feliços pel 3-3, per la imatge de l’Europa, pels gols de Saura i per gaudir d’un dia de Tots Sants diferent.

Que toqui un equip amb trempera; millor l'Athletic que l'Alcorcón

El meus records tenen continuïtat al partit de tornada. A La Rosaleda el 5-0 va ser inapelable... però a casa, tota la família davant la ràdio escoltant els resultats de Copa, vam obrir els ulls com plats quan el locutor –devia ser RNE, poc més hi havia llavors- va dir: “Málaga, 0 – Europa, 5”. El meu pare –i, de retruc, la resta- vam reaccionar amb fredor. Impossible. Segur que era a l’inrevés, com va corroborar el propi comentarista pocs minuts després en repassar la totalitat de la jornada...

Tampoc he oblidat enfrontaments posteriors a la ja Copa del Rei (ex, ara). El de mitjans dels 80, i ja treballant per l’Sport, contra l’Espanyol. Prèvies pantagruèliques als xiringuitos de la Barceloneta –EPD, altre cop- i el gol de Bermejo a Sarrià –ja sabeu...- I l’últim amb l’Andorra. El gol de penal de Samper –un dels de la anomenada Mútua de Terrassa- a l’anada i el posterior KO al petit camp d’Aixovall, on també hi era.

Ara torna a tocar Copa, la del preparat. Dos desitjos: que toqui un equip amb trempera –millor Athletic que Alcorcón-  i que el rival accepti jugar en una superfície deteriorada amb una il·luminació deficient. Vaig viure in situ com el València no posava cap pega a fer-ho, fa uns anys, al futbolí de la UE Llagostera (EPD, finalment). Esperem que es repeteixi la història.

Jordi Gastó, periodista

@jordigasto