Anomenar (bé) per existir

Davantals amb missatges feministes a les reixes de l'antic mercat de l'Abaceria
Davantals amb missatges feministes a les reixes de l'antic mercat de l'Abaceria | À.G.P.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Llegeixo en un cartell del metro una publicitat d’una entitat social les paraules “discapacitada” i “minusvàlida” tatxades per tal de destacar el terme “persones”. Entenc que el missatge de l’entitat sigui posar el focus en la no discriminació o exclusió de ningú per molt diferent que sigui. Sí, totes som persones. I és cert, elles són iguals en drets i deures però sí que són persones que tenen una discapacitat per la qual se les ha discriminat, insultat i menystingut en una societat normativa i cruel. I reconèixer aquesta discapacitat que les fa diferents -a més d'organitzar-se, pressionar i lluitar amb consciència- ha servit per aconseguir les eines i recursos que necessiten per desenvolupar-se a la vida com totes les persones es mereixen en un món que pretén ser just. El que no s’anomena no existeix.

Aquest neollenguatge inclusiu no és progre, només disfressa la misogínia de sempre

Perquè les paraules són poderoses, el llenguatge és una eina de lluita i les dones ho sabem prou bé perquè mai ho hem tingut a favor, tampoc les institucions ni les lleis ni tan sols el suport d'aquelles que diuen que ens representen; el color morat no us fa feministes. Per això seguim utilitzant amb tota la intenció política la paraula dona, perquè termes tant moderns com persona menstruant, cis, vaginaportant, progenitor gestant, maternitat subrogada o treballadores sexuals no són inclusius, no són més progres, només serveixen per disfressar una misogínia antiga i persistent, el masclisme de sempre que cosifica, explota i mata les dones. Per això seguirem cridant què som, per poder existir, perquè un futur millor sigui possible per a les nostres filles i fills. Ja sigui a Madrid o a la Fontana.