Fa quasi tres anys que la galeria Atelier (plaça Rovira i Trias, 9) va presentar una exposició on participaven 4 artistes de renom, cas de l’escultor Jaume Plensa qui recentment ha estat portada dels principals mitjans de comunicació per la monumental escultura instal·lada al skyline de Manhattan; el pintor i gravador Jaume Ribas; l’escriptor, escultor i pintor Antoni Llena i l’artista conceptual Jordi Alcaraz, i de la qual L’Independent de Gràcia se’n va fer ressò. Ara, el que protagonitza una exposició individual és precisament Jordi Alcaraz (Calella, 1963), artista que obre la temporada de la galeria i considerat com un dels creadors de més projecció internacional. Ho fa a través d’una desena d’obres, entre gravats i tècnica mixta, realitzats aquests darrers quatre anys.

Alcaraz entén l'art com la recerca d'allò que no veiem però que existeix

Jordi Alcaraz es mou dins del terreny conceptual mitjançant les seves escultures i instal·lacions, encara que també s’endinsa en el terreny del collage, el gravat i l’estampa digital. A la galeria Atelier, les peces combinen diverses propostes tècniques. Per a Glòria Bosch, que havia estat directora d’art de la Fundació Vila Casas, l’obra de l’artista “transgredeix totes les fronteres de la pintura; amb la matèria dibuixa l’aire”. Ell diu que no es considera pintor, i que les peces que es poden contemplar a l’Atelier són gravats. Però en realitat no ho són del tot, ja que encara que el suport pugui ser de paper, cartró o fins i tot cotó, i ho imprimeixi a partir d’alguna tècnica calcogràfica com l’aiguafort o una serigrafia, hi incorpora diversos materials aliens al gravat. És cert que hi ha altres obres on apareixen grans taques negres, on empra el metacrilat, fet que ens fa pensar en l’informalisme signic-gestual, o el que és el mateix, el tachisme, com per exemple succeeix amb Sense títol (2017), una espectacular peça de 2 metres, on sorgeix una gran taca negra dominant l’espai blanc. Aquesta dualitat entre la foscor i la llum, la tinta i el metacrilat, la taca i la transparència, indica el seu concepte d’art: anar a la recerca d’allò que no veiem però que existeix.

L’exposició es titula Més enllà de la matèria, nom encertat, ja que la matèria forma part del seu discurs creatiu. Quan estem davant d’una obra de Jordi Alcaraz no ens podem sentir indiferents, sinó que hem d’anar més enllà de la pròpia realitat, ja que l’artista construeix un diàleg quasi bé sobrenatural, entre la transparència dels miralls foradats -el metacrilat-, la fragilitat, la transgressió i sobretot, el joc amb l’espai.