'La crónica francesa', aclaparadora filigrana geomètrica

Fotograma de 'La crónica francesa', de Wes Anderson
Fotograma de 'La crónica francesa', de Wes Anderson | Cedida

D esprés de competir en el Festival Internacional de Cinema de Canes, la darrera meravella visual i artística del nord-americà Wes Anderson, la coproducció europea La crònica francesa/The French Dispatch arriba als cinemes. L’artífex de films com Moonrise Kingdom (2012) o La isla de perros (2018) ens obsequia a La crónica francesa una estructura episòdica, dividida en grans blocs, consagrat cadascun d’ells als periodistes de renom i a les seves seccions d’un magazín americà, The French Dispatch, en una ciutat francesa imaginària. Una fantasia pantagruèlica que ret homenatge al periodisme, farcida de personatges singulars i excèntrics, on trobem un repartiment tan excels com extens en el qual figuren Tilda Swinton, Bill Murray, Benicio del Toro, Adrien Brody, Owen Wilson, Timothée Chalamet, Edward Norton, Willem Dafoe o Léa Seydoux.

Anderson ens deixa una nova experiència hipnòtica i fascinant d'estil inconfusible

Anderson ens deixa una nova experiència hipnòtica i fascinant que compta amb les conegudes marques estètiques d’un estil inconfusible com els tràvelings laterals travessant diferents habitacions, la seva frontalitat en la planificació, l’estatisme actoral o la seva gran debilitat per les simetries i els enquadraments geomètrics. La crònica francesa és una exuberant filigrana arquitectònica feta de vinyetes i caricatures en format de set pieces. El tramoista Anderson mou les peces i les figures d’una colossal casa de nines franceses imprimint el seu humor absurd, aquí amb un explícit i preciós homenatge a Jacques Tati, especialment l’obertura de Mon oncle, acompanyat, com no, de l’habitual empremta musical i sonora d’Alexandre Desplat.