No mirar cap a una altra banda

El carrer Cardedeu, l'abril del 2016
El carrer Cardedeu, l'abril del 2016 | A.B.

Director de L'independent de Gràcia

@albertbalanza

La impotència s'apodera dels pensaments i només ens queda l'escapisme, el refugi mental individual, la manipulació d'una realitat que ens faci més feliços, quan els mitjans de comunicació difonen (de manera maldestra) nous episodis cruents i insuportables de violacions. Manresa o Igualada, i una mica més enrere l'Eixample, Lesseps o Vallcarca. Ja fa temps que no passo pel carrer Cardedeu, on una càmera de videovigilància va enxampar el violador del cúter, però no em trec del cap les vegades que gent que estimo anava per la zona a aparcar el cotxe i el risc que corrien. Tota la geografia, en altres espais, es va omplint d'aquest escenaris de l'horror: un pis, un polígon industrial, un parc...i la paràlisi ens domina. Ja fa temps que sortir al carrer no serveix de res, encara que sempre cal protestar, com deia Pedrolo.

Tota la geografia es va omplint d'aquests escenaris de l'horror... i la paràlisi ens domina

Som una societat malalta que no ha sabut guiar-se per les mínimes i elementals regles del respecte cap a l'altra en la mal anomenada guerra dels sexes. Tots tenim episodis en què ens avergonyim d'una actuació desafortunada, d'una complicitat absurda o d'una manca de valor perquè res canviï i vagi encara a més. Cap manifestació aconseguirà convèncer els violadors que deixin de fer-ho, ara que sabem que tampoc ho faran les lleis. Cap escarafall a les xarxes socials canviarà aquestes dinàmiques de violència. Mentrestant farem petits esforços, inútils, canviant de vorera a la nit o allunyant el pas dins d'un pàrquing, perquè ningú se senti amenaçat. Perquè l'amenaça és arreu i a tothora, i aquí estem, paralitzats, però no mirem cap a una altra banda.