Reconeixement a les dones de Gràcia (2)

Els itineraris històrics, una eina divulgativa pel reconeixement de les dones de Gràcia
Els itineraris històrics, una eina divulgativa pel reconeixement de les dones de Gràcia | Arxiu

També, en aquells anys, es van dur a terme treballs importants com l’inici de la recuperació de la memòria històrica de les dones de l’Orfeó; la presentació de l’estudi sobre Institucions de protecció de menors durant el franquisme; la celebració del desè aniversari de Dones no Estàndars; l’exigència constant d’anar pal·liant el greuge del nomenclàtor vers les dones, iniciada amb la demanda de la Plaça Dones del 36; la posta en marxa dels cicles culturals Trobem-nos a la Plaça Dones del 36, tot incloent l’espai en la Festa Major; s’aconseguí posar el nom de M. Antonieta Cot a la nova Biblioteca de Penitents i fer un acte d’homenatge a les Bibliotecàries de Catalunya; participació amb una carpa a la Festa del Comerç al carrer; el manteniment del Dia Anual de Gràcia contra la violència vers les dones; la col·laboració amb la Plataforma unitària contra les violències de gènere i el Fòrum contra les violències de gènere; la presentació del projecte de Comunicadores; l’elaboració de la Diagnosi de la situació de les dones de Gràcia; la participació en la preparació del llibre Dones de Gràcia... 

Els quatre anys que la Cinta Llassat fou Consellera, amb la seva manera de fer, respecte i recolzament a les propostes sortides de la xarxa de dones, i el suport i eficàcia, en la part tècnica, del Francesc Roma i l'Elisenda Ortega, van ajudar-hi

I, finalment, la celebració de la I Trobada de Dones de Gràcia, les conclusions de la qual prioritzaren els temes de Cultura, Coeducació, Dones grans i Espai Públic, i deixaven obert el camí per treballar en aquests temes, amb propostes que s’inclogueren en el PAD i que marcaren la línia de treball del Consell de Dones, amb resultats com el projecte Minerva.
S’ha de dir que els quatre anys que la Cinta Llassat fou Consellera, amb la seva manera de fer: respecte i recolzament a les propostes sortides de la xarxa de dones, i el suport i eficàcia, en la part tècnica, del Francesc Roma i l’Elisenda Ortega, van ajudar-hi.

També en aquell moment en les entitats de l’anomenat G-6 (entitats centenàries de Gràcia) hi havien tres dones presidentes: la Maria Rosa Martí presidint El Cercle, la Isabel Sanagustín presidint la Federació de Colles de Sant Medir i la Josefina Altés a l’Orfeó.

Actuacions  com les realitzades al barri del Coll amb el projecte Benvingudes al barri i el Quadern viatger. La consecució i el treball del PIAD de Gràcia; els actes organitzats des dels Centres Cívics: La Sedeta i El Coll-La Bruguera (amb la creació de la Comissió 8 de març), on es mostrà l’exposició Dones de Gràcia; també des de les Biblioteques. Totes hi col.laboraren en aquesta tasca tot organitzant actes per al Dia Internacional de les Dones i el Dia Internacional per a l’erradicació de la violència masclista, tot afegint-se a aquest impuls feminista.

No volia deixar passar més temps sense fer aquests reconeixement a totes aquestes dones gracienques i a totes aquelles que, d’una manera o altra, participaren en aquesta xarxa i en aquesta tasca reivindicativa dels drets de les dones als nostres barris, és merescut i just.