Joves sobradament preparades

Quina societat més pobra que estem construint, expulsant el nostre jovent fora de les fronteres
Quina societat més pobra que estem construint, expulsant el nostre jovent fora de les fronteres | Cottonbro-Pexels

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

l dire n'ha parlat algun cop, dels joves JASP, sigles popularitzades per una marca de cotxes que assenyalava aquella generació sobradament preparada però sense lloc al mercat laboral. Ara en diuen millenials, però el model es repeteix: joves amb estudis superiors, que parlen diversos idiomes, competents i capacitats, tant que els seus currículums són descartats per estar massa qualificats. Quina societat més pobra que estem construint, expulsant el nostre jovent fora de les fronteres perquè aquí no som capaços de brindar-los un futur digne. Amb lloguers impossibles i insultants i uns mercats laborals precaritzats, et queda l'opció d'allargar l'estada a la llar materna, compartir pis amb cinc persones més o fer les maletes. 

Les 'boomers' que vam anar a la universitat hem viscut un temps on podíem anar fent

Recordo que l'Èric Lluent em deia que almenys la gent de la meva generació havia pogut trobar una feina amb la qual poder tenir una vivenda i així plantejar-se tenir fills; i tenir-los. A ell mai se li havia passat pel cap comprar-se un pis. I és cert, les boomers  que vam anar a la universitat, filles de la classe obrera que no va poder estudiar però que es va matar a currar perquè la seva descendència tingués millors oportunitats, hem viscut uns anys on semblava que podíem anar fent, que els projectes de vida que més o menys volies assolir s'anaven materialitzant. La crisi també ens ha colpejat fort -o crisis, ja ens hem descomptat totes les que n'hi ha hagut-, però ens ha agafat amb un mínim de fonaments i la casa no ens ha caigut a sobre. No vam haver de fer les maletes i és massa tard per fer-les ara. Però és preocupant que em resigni a pensar que, amb tota probabilitat, la meva filla sí les haurà de fer.