Indiferència religiosa

L'església dels Trinitaris, a Torrent d'en Vidalet
L'església dels Trinitaris, a Torrent d'en Vidalet | À.G.P.

Tanquen els Trinitaris i les llàgrimes seran igual que els somriures, o sigui cap, temps enrere provocaria protestes, desencís i també certa alegria pels anticlericals, però avui en dia la indiferència religiosa és el que domina. Allò que abans contestaven molts de "catòlic no practicant" es tradueix avui en dia en agnosticisme sense pensar-hi molt què significa. 

En un esborrany demanat pel Cardenal Omella aquest any per projectar un nou mapa pastoral, desapareixen a Gràcia dues parròquies i les altres passen a ser subordinades de l'escollida per fer la funció principal

Hi ha un documental força interessant fet pel director Ramon Maria Gieling sobre la Passió segons Sant Mateu de Bach, realitzat en una església dessacralitzada, els intèrprets van narrant les seves experiències i trobem que la majoria no són creients i la idea principal és que una peça litúrgica com aquesta no ha de ser només per qui professa la fe. 

Servidor ha estat col·laborant a dues parròquies de Gràcia i de manera activa, recordo que en alguna reunió exposava que si tots som fills de Déu, la funció dels temples no ha de ser només per ser unes fàbriques de misses rutinàries. Parròquies properes han fet un gran servei social i cultural a la societat gracienca, és veritat que altres no van voler fer els deures, però és just reconèixer quan el treball es va fer bé. 

Fa uns anys mentre feia el treball del llibre de l'Abans de Gràcia em va demanar el seu director que anés a les esglésies de Gràcia a recollir informació i va ser abundant, fins a  tal punt que inclús algú deia que era massa, jo responia que no es preocupessin, ja que si es feia una segona part del llibre des dels 80 fins a actualment, el nombre de fotografies es podrien comptar amb els dits.Als que som de la generació dels 80 o de l'EGB ens deien que no anàvem a missa, però no tenien en compte que la generació del 600 tampoc. L'església no ha sabut competir amb els iPhones, la PlayStation o les plataformes que tots tenim en el cap... I el que és pitjor és que s'han perdut força les formes. 

En un esborrany demanat pel Cardenal Omella aquest any per projectar un nou mapa pastoral, desapareixen a Gràcia dues parròquies i les altres passen a ser subordinades de l'escollida per fer la funció principal. Aquest document que quasi ningú entén com es pot portar a la pràctica, ha estat dissenyat sense cap opinió dels feligresos ni de la gent que no creu, la qual ja he dit que en les nostres creences també són fills de Déu i mereixen un respecte. Això ja fa temps que s'ha estat gestant i dono fe, ja m'ho van dir fa més de déu anys!!!! Per tant, si no s'aplica el vuitè manament, vol dir que un no creu massa en Déu. 

Fa unes setmanes arran del meu sant i tornant a Gràcia vaig entrar a la Parròquia de Sant Carles, havia escrit anteriorment al seu rector per demanar-li horaris i recordar que havia mort el pintor dels vitralls de la cúpula, Joan Torras i Viver, però es va oblidar o no va tenir la paciència de contestar-me. L´olor de les castanyes sempre em portava a apropar-me a ella quan era alegre i activa i preparava les festes del seu Sant Patró amb gent de totes les edats, fins que pel canvi de segle alguns la van desfer definitivament i el vent se la va anar emportant. 

Em vaig fixar que a l'altar ja no hi havia el Crist Majestàtic de fusta que em va portar a tenir una fe, ja que sempre veia a les altres esglésies un ple de sang i trist. En el seu lloc hi ha un de més petit. A aquell Crist que ara no veig, sempre el recordaré i em feia pensar en aquella frase d'aquella gran pel·lícula de Dreyer que es deia Ordet on el personatge de Johannes deia que l'església actual ja no creu en el Crist viu, sinó en un de mort... I això es pot comprovar a la majoria d'esglésies del nostre voltant!

Carles Muñoz Muriendas, filòleg