Joanpere Massana, el silenci de la natura

L'obra de Massana, a Art Enllà
L'obra de Massana, a Art Enllà | Cedida

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

Feia temps que no veia cap exposició de Joanpere Massana (Ponts, Lleida, 1968), però ara he tingut l’oportunitat de presenciar El llibre dels silencis i els sorolls, a Art Enllà (Sant Pere Màrtir, 15), on presenta una sèrie d’obres recents: pintures, escultures, dibuixos i objectes que omplen tots el espais de la galeria. Aquí coincideix amb una mostra col·lectiva on també hi participa mitjançant una obra, a l’Institut Cervantes de Varsòvia a través de la Fundació Bassat.

El concepte d'abstracció és ben evident en totes les seves obres

Joanpere Massana es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, en la disciplina d’Escultura. Tanmateix, va realitzar estudis musicals al Liceu de la mateixa ciutat. Compagina la seva activitat artística amb la de conseller d’Art i Patrimoni de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Va obtenir el 1er Premi de Pintura que li va concedir la Generalitat de Catalunya. També realitza instal·lacions dins del terreny conceptual. El gravat, la poesia i la música formen part del seu imaginari. La seva primera exposició individual va ser a Lleida, a la sala Línia, el 1991. L’any 1999 vaig entrevistar-lo a la radio amb motiu d’una exposició que va fer a la desapareguda galeria Matisse de Barcelona, on hi havia una sèrie d’objectes del camp (pinassa, fulles, pedres), així com agulles imperdibles pintades. Representava el glaç amb polièster, a més d’uns peus com a únic element humà, o el que és el mateix, records d’un passat a través del temps. Per a l’artista la natura és un referent: "Natura plàstica i poesia es barregen en un tot i conformen els meus quadres que presenten un discurs tautològic, simbòlic i retrospectiu”.

A Els llibres dels silencis, i els sorolls, l’artista s’endinsa en un terreny on conviuen la matèria, el color i el collage, tant a nivell pictòric com escultòric. El concepte d’abstracció és ben evident en totes les seves obres, on sorgeixen una mena de ruscs i formes circulars que provoquen situacions complexes però alhora s’aproximen a unes construccions que des de dalt, a vista d’ocell, semblen construccions arqueològiques. A les escultures s’endevina el seu interès per l’abstracció geomètrica, ja que estan construïdes a mode de tòtem. No semblen tenir un final, sinó que pretenen representar la dualitat entre allò terrenal i allò celestial. Aquests llibres de silencis també es poden relacionar amb altres llibres com els que fan referència a l’aigua, als jocs, als arbres i als núvols. La seva obra va més enllà d’un discurs objectual, sinó què és “posseïdor d’un llenguatge propi que ens transmet una serenitat harmoniosa que s’expandeix de les seves peces i plena l’entorn”.