Cap a casa

La vulneració del dret a l’educació és diària, la pandèmia s’hi ha acarnissat
La vulneració del dret a l’educació és diària, la pandèmia s’hi ha acarnissat | À.G.P.

Periodista i Guionista

@ernestcauhe

La Laia, amb anticossos, va anar a piscina amb un nen positiu. L’han enviat a casa. En Joan, que sempre duu la mascareta a lloc, va a la mateixa classe de pintura que un nena positiva. L’han enviat a casa. A en Miquel i a la Nora els han enviat a casa, i a la Berta, i al Teo, i a la Martina i a la Joana, i al Youssef i a en Hamza els han enviat a casa. No saben ben bé perquè, però els han enviat a casa, deu ser perquè van coincidir al mateix pati sense mascareta. I als altres vint-i-quatre, també els han enviat a casa, tot i que han anat sempre i tots amb mascareta a l’escola. Només tres d’ells van coincidir amb el positiu sense mascareta i a menys d’un metre i mig i durant més d’un quart d’hora al menjador, l’estona de menjar i amb prou feines. Però tots, cap a casa. Deu dies a casa. Deu.

Deu dies que multiplicats per milers de criatures vol dir desenes de milers de dies d'escola perduts

Deu dies que multiplicats per milers de criatures volen dir desenes de milers de dies d’escola perduts per una ordre arbitrària i fonamentada en cap llei ni cap normativa proporcionada: cap a casa. Si fossin adults, encara sense vacunar, amb prou feines un grapat d’ells se n’haurien anat a casa. Però rai, son criatures, surt gratis… “tots cap a casa!”. La discriminació és flagrant, la vulneració del dret a l’educació és diària, la pandèmia s’hi ha acarnissat. No amb la salut dels infants, sinó en el trepig dels seus drets fonamentals. En el teatre pandèmic –quina gran farsa d’obra- són els titelles que sempre reben els cops. Quan la història es posa una mica crua i hi ha perill per a la resta –mai per a ells- la solució torna a ser fàcil: les criatures, cap a casa. Que s’acabi ja la funció, posem fi ja a la tragèdia. Els dolents no sempre guanyen. Que se’n vagin cap a casa.