'La hija', maternitats tòxiques

Cartell de 'La hija', de Manuel Martín Cuenca
Cartell de 'La hija', de Manuel Martín Cuenca | Cedida

Després de passar per la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, encara que fora de concurs, ha arribat als cinemes La hija de Manuel Martín Cuenca. El director de Caníbal (2013) o El autor (2017) no abandona tampoc a La hija la seva exploració del costat pervers i maligne de les persones respectables. Aquest film està protagonitzat per un matrimoni, Javier (Javier Gutiérrez) i Adela ( Patricia López Arnaiz), que pacten amb Irene (Irene Virgüez Filippidis), una noia embarassada d’un centre d’internament per a joves tutelats, tenir-la custodiada a casa seva, simulant que s’ha escapat del centre per tal de quedar-se després el seu fill, ja que la parella no pot engendrar-los de forma natural. 

La contenció de la realització es desborda en el seu terç final

Tot i partir d’una trama força inversemblant, la realització de Martín Cuenca aporta la seva singularitat a través de la fermesa dels seus enquadraments, la habitual depuració formal, el seu ritme temperat, el format de pel·lícula de cambra o el tractament el·líptic de la narració. Però la contenció de la realització es desborda en el seu terç final amb un bestial i salvatge tour de force portant la intriga i la violència al límit. Aquests film destaca també pel protagonisme que s’atorga al paisatge, motiu visual característic del terror associat al de la casa apartada, aquí una llar familiar amb ominosos secrets rere la porta enmig d’una serralada.