Homenatge pòstum a Ramon Vergés i Soler

La tribuna del Nou Sardenya, l'1 de desembre passat durant el partit de Copa entre l'Europa i l'Amorebieta
La tribuna del Nou Sardenya, l'1 de desembre passat durant el partit de Copa entre l'Europa i l'Amorebieta | À.G.P.

Diumenge 12, abans no comenci el partit de lliga contra l’Andratx, l’Europa batejarà la graderia principal del Nou Sardenya amb el nom del qui, dos anys després del seu decés, segueix essent el mestre referent de la historiografia del club. Amb aquest reconeixement, proposat per un grup de socis, es culmina l’amor entre l’homenatjat i el camp del seu cor. Si rellegim els articles i llibres d’en Vergés reviurem  l’estrena,  el 1944, de la primera tribuna del camp vell. Aquella primera obra fou costejada pels socis i amortitzada gràcies als ingressos que va generar el traspàs de Ramallets al FC Barcelona. El llegat publicat, textos i fotografies de valor incalculable, d’aquest divulgador europeista recull també  la inauguració de la tribuna nova a finals del 1964. Una estrena que l’arxipreste de  Gràcia, el Doctor Joaquim Masdexexart, va beneir solemnement davant les autoritats locals. Finalment, dècades després però amb el mateix rigor de sempre,  en Ramon  va documentar la construcció del camp nou, entre el 1992 i el  1995 i les millores que es van anar fent al Nou Sardenya després de la seva inauguració.

Gràcies a la seva recerca es conserven el noms i les cares dels qui han format part de la família europeista des del seu origen

TRIBUNA RAMON VERGÉS. Lletres majúscules blanques damunt d’un fons blau. Els dos colors que donaven vida al cor d’aquest europeista extraordinari.  Sabem que l’Europa va ser la segona família d’en Ramon i per extensió, el camp, la seva segona llar. De manera involuntària però del tot merescuda,  el narrador esdevé ara el protagonista d’un acte que immortalitzarà el seu nom.  A partir de diumenge, qui entri per l’accés del carrer de les Camèlies, sabrà que la tribuna de tots els europeistes ja té un nom propi. Qui no hagi conegut l’historiador, exdelegat i exdirectiu gracienc potser  s’interessarà per a saber qui va ser aquest personatge tan important en la vida del club. I furgant en les xarxes o les hemeroteques descobrirà que no va marcar cap gol sinó que en va explicar un grapat.

Penso que  el reconeixement cap a la seva figura ultrapassa la persona ja que gràcies a la recerca del Ramon es conserven el noms i les cares dels qui  han format part de la família europeista des del seu origen. És doncs, des del meu punt de vista, un reconeixement implícit a la memòria col·lectiva de tots els qui han estimat l’Europa i han contribuït a la seva supervivència. Sense distincions de cap mena i amb respecte cap a tots ells.

I, més enllà del valor material que va deixar, diumenge 12 recordarem i agrairem la dimensió humana i social de l’homenatjat. Perquè en totes les seves facetes desenvolupades al seu club, sempre va actuar senzillesa, afecte i estimació. D’aquesta bonhomia en donen fe els seus consocis, jugadors, directius, presidents i treballadors que va conèixer al llarg de la seva vida. Malauradament, aquell dia no tots els qui l’hem estimat podrem assistir al bateig de la tribuna però aplaudim el detall que el seu club ha tingut per a honorar-lo.