Separatisme o supervivència?

El moviment independentista de base continua patint la repressió
El moviment independentista de base continua patint la repressió | lalesh aldarwish/Pexels

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

El Regne d'Espanya ha millorat recentment la imatge davant la UE en alliberar els presos polítics catalans responsables del referèndum d'independència de 2017. Però en el fons és una hipocresia absoluta, ja que el moviment independentista de base continua patint la repressió. Espanya ataca ara objectius republicans, minories i rapers, processats per injúries a la corona espanyola per dir el que és de domini públic: que l'ex-rei Juan Carlos és un lladre! Un telenotícies francès va titular de forma tendenciosa "sortida dels separatistes", terme que es connota a França com a violent, il·legítim i insolidari, i no com un moviment fruit de l'instint de supervivència davant la repressió de l'ultranacionalisme espanyol.

Hi ha un conflicte sobre el futur d'una entitat plurinacional formada per nacions establertes d'est a oest

Els europeus, amb una visió folklòrica d'Espanya basada en un imaginari castellano-andalús, tenen una profunda incomprensió d'Espanya que, com França abans de la unificació jacobina, de vegades violenta i de vegades vexatòria, és un conglomerat de pobles diferents! Hi ha un conflicte sobre el futur d'una entitat plurinacional formada per nacions establertes d'est a oest. Davant d'aquest dilema, la visió jacobina, més aviat castellana, defensa l'estandardització forçosa a través de l'idioma espanyol encara que suposi fer desaparèixer altres cultures i llengües.

L'arribada de l'esquerra republicana va suscitar l'esperança d'una solució inclusiva. Però això no ha passat, sinó tot al contrari i s'ha accentuat la divisió entre espanyols complets i incomplets! També hem observat els incidents a Toxa (on els gallecs que reclamaven el respecte als seus topònims van ser reprimits per la Guàrdia Civil), fets que demostren que la guerra civil al Regne postfranquista no s'ha acabat. Negar això és accentuar la divisió històrica d'un Estat construït sobre el genocidi i sobre milers de fosses comunes. Si els mètodes han canviat i s'obre camí a la democràcia, catalans, bascos i gallecs tenen un dret legítim a la supervivència com a pobles. Si aquesta eixida democràtica es nega, no podem condemnar el desig d'independència de les minories que pateixen la desigualtat de la ciutadania!

Tiago Douwens Prats