Najat

Portada de 'Dilluns ens estimaran', de Najat El Hachmi
Portada de 'Dilluns ens estimaran', de Najat El Hachmi | @Ed_62

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Hi ha tant soroll arreu que ens hem acostumat a no escoltar. És més còmode, i també més saludable si vols evitar mal d’estómac provocat per excés de verí en forma de tuit. I llavors confonem els referents. Tothom es creu expert i molts s’erigeixen portaveus d’una causa, d’un col·lectiu, d’una veritat. Però certament sí n’hi ha, de referents. I ben necessaris que són perquè ens ajuden a entendre certes realitats que, tot i tenir-les a tocar, no tenim ni idea de res. 

Qui vulgui saber què se sent quan et tracten com a estrangera a tot arreu, que la llegeixi

Després d’acabar l’última frase de Dilluns ens estimaran, de Najat el Hachmi, a part d’enamorar-me encara més d’aquesta meravellosa dona, me n’adono que moltes vegades he defensat certes postures en base a un suposat posicionament progre pro multiculturalitat (mal entesa, esclar), que ara no gosaria a fer. Qui vulgui saber com es viu l’opressió de néixer dona, immigrant, pobre, marroquí, nena i adolescent en un barri de la perifèria de la perifèria, que la llegeixi. Qui vulgui saber què se sent quan et tracten com a estrangera a tot arreu, que la llegeixi. Qui vulgui entendre perquè una jove vol divertir-se mentre sona l’himne de Cyndi Lauper, vol estudiar, enamorar-se, estimar i que l’estimin, gaudir del sexe en llibertat, que llegeixi el llibre. 

Llegiu-la. Qualsevol del seus títols. Aquest últim, Premi Nadal 2021, és una delícia literària i humana, una obra que conté moltes de les veus de noies que han passat per la vida de la Najat, i que conté també la seva pròpia veu. Elles només volen ser protagonistes de les seves vides. Com la resta de nenes, adolescents, joves, dones adultes i grans de tot el món. És demanar massa?